Barcelona Cultura

Songkran o l’any nou passat per aigua dels tailandesos

“Sabadi Pi Mai” o, el que és el mateix, bon any nou. I és que el 13 d’abril és l’any nou budista i a Tailàndia ho celebren amb una tradició que potser té un origen religiós però que ha acabat convertida en una festa divertidíssima en la que ningú no s’escapa d’acabar ben remullat.

Sí, Buda va morir, segons es creu, 543 anys abans del naixement de Crist, així que pel calendari budista som a l’any 2561. És una data per celebrar... I tot i que no a tots els països budistes se celebra l’inici de l’any en el mateix moment, a Tailàndia cau, exactament, al bell mig del mes més calorós. Com si fos el nostre agost, a l’abril tots els tailandesos passen calor, d’aquí que l’any nou sigui un bon moment... per refrescar-se una estoneta. És el final de l’època seca i aviat arribarà el monsó i les pluges, tan importants a la zona per al conreu de l’arròs.

Com passa amb l’any nou xinès, el Songkram és una festa per viure amb la família, cosa que provoca que, en aquest període, el nombre de viatgers que recorren el país per tornar a casa creixi de manera exponencial. Tots, un cop arribin, buscaran un cubell d’aigua, unes ampolles, unes mànegues o bé pistoles d’aigua amb les quals sortiran al carrer disposats a regar tothom que es trobin. Ni soldats, ni policies ni els mateixos monjos o monges budistes se salvaran, perquè de fet l’aigua que tothom es llança equival a un desig de bona sort.

Originalment, els fidels s’adreçaven aquell dia als temples dedicats a Buda i ruixaven les estàtues amb aigua beneïda. De la mateixa manera, era costum mullar amb una mica d’aigua l’esquena o el palmell de la mà als més grans de la casa, cosa que es considerava de bon auguri i una mostra de respecte. D’aquí a les celebracions actuals, en els quals la component religiosa s’ha esvaït lleugerament per deixar pas a unes autentiques batalles d’aigua de caràcter festiu, només hi havia un pas.

Els més tradicionals, però, seguiran acostant-se als temples o wats com cada any per resar, meditar, dur menjar als monjos i ruixar les estàtues de Buda amb aigua i pètals de flors, que queden beneïts un cop han tocat la imatge. És un ritual que representa la purificació i la manera de rentar els propis pecats i la mala sort.

La forma més popular de celebrar la festa, de manera especial entre el jovent, és llançar aigua per tot arreu. I també pintar-se la cara amb unes pólvores blanques. A més, els tailandesos aprofiten l’arribada de l’any nou per fer una neteja a fons de la casa, ja que comença un nou cicle i convé fer-hi front en les millors condicions possibles. I, si pot ser, el dia abans de la celebració de l’any nou tota la família s’acosta a la riba d’un riu per construir unes pagodes de terra i sorra que al dia següent presentaran com a ofrena al temple.

El caràcter festiu de la celebració, però, preval. Especialment des que la van descobrir uns turistes que, ara, aprofiten l’avinentesa per visitar el país durant aquestes dates i amarar-se, mai més ben dit, de les riques tradicions tailandeses.