Barcelona Cultura

Dia Internacional del Museus

Avui és un bon dia per pensar en tot allò que fa possible que gaudim d'una bona exposició en qualsevol dels gairebé 30.000 museus que celebren el Dia Internacional dels Museus.

El procés que acaba en la nostra visita a les sales dels museus es remunta mesos abans de la seva inauguració. Els professionals que hi participen i les tasques que duen a terme mereixen tot el reconeixement en una data com avui.

L'inici d'un projecte d'aquest tipus acostuma a consistir en una recerca, o com a mínim en una exploració d'allò que s'ha publicat o exhibit amb anterioritat. A vegades, l'exposició és l'adaptació d'una investigació que es va fer inicialment, quan ni tan sols es pensava a dur aquells coneixements a les sales d'un museu. En altres, la recerca s'inicia sense saber encara quina serà exactament la temàtica concreta que es vol dur al públic.

Documents amagats en arxius, publicacions especialitzades o acadèmiques i entrevistes amb experts poden ser la base d'aquesta primera fase. En el cas de l'etnologia poden consistir també en entrevistes o treball de camp acompanyant i observant aquelles realitats socials que es volen estudiar.

Dues imatges del muntatge actual d'una exposició temporal al Museu de Cultures del Món. Del moment de la idea d'una exposició fins que se n'obren les portes, passa un llarg porcés.

I els objectes! Una de les finalitats de molts museus és preservar i donar a conèixer les seves col·leccions, i de vegades els objectes de la reserva, aquells que no estan a la vista del visitant, poden ser el centre d'una nova exposició. Inventariar i documentar les col·leccions és sovint una tasca constant, redescobrint la seva importància i interpretant-les amb uns ulls nous que no són els mateixos que les observaven dècades enrere, quan van ser adquirides o recol·lectades.

Les exposicions també són el motiu per incorporar nous objectes, que enriqueixin els fons dels museus i reformulin quines coses són dignes de ser-hi mostrades. I també són l'ocasió per activar les xarxes que vinculen diferents institucions i col·leccionistes, a través de les cessions, donacions i intercanvis, que permeten exhibir meravelles que romanien amagades o que exigien un viatge a una altra ciutat per poder veure-les.

Però, com diem sovint a l'Etnològic, els objectes no són el final del viatge, sinó tot just el començament. Les peces són només una part del conjunt que fa interessant una exposició, que també ha de comptar amb textos que expliquin i contextualitzin el que s'està veient. Mai no s'ha d'oblidar que el motiu pel qual s'organitza una exposició és la divulgació del coneixement, i això requereix equilibrar el rigor científic, l'interès social i la capacitat de ser accessible a tots els públics.

Cal no oblidar altres suports, com els audiovisuals, els multimèdia i els interactius, que avui en dia ja no són un complement o un afegit, sinó que formen part del troc expositiu. Els enregistraments en vídeo o so poden ser també fruit de la recerca, i un material etnogràfic de primer ordre. La capacitat pedagògica dels nous suports ajuden a la tasca de divulgació i permeten aprofundir molt més a aquells visitants que desitgin endinsar-se en les temàtiques proposades.

Finalment, però d'una importància cabdal, fa falta donar forma a la presentació d'objectes i textos. Tot el conjunt ha de formar una unitat, i això s'aconsegueix a través del disseny gràfic, el mobiliari i la il·luminació, el que en conjunt podem anomenar museografia. Tot un seguit d'especialistes posen el seu coneixement i saber fer al servei del relat general, cercant la millor manera per transmetre al públic el resultat d'un procés que ha necessitat molta feina per veure la llum.

Si avui, o dissabte durant la Nit dels Museus, visiteu algun museu, no us oblideu de tota la gent que els fa possibles.