Barcelona Cultura

Les altres diades

Aragó
Día de Aragón

En l'Onze de Setembre es conjuguen una celebració institucional amb una reivindicació popular. Passa igual a la resta d'Espanya? Repassem altres festes nacionals, regionals i autonòmiques.

Demà explicarem al blog de l'Etnològic com va sorgir la celebració de la diada, com se li va dotar de significat i quines altres efemèrides van ser considerades per representar les reivindicacions nacionals. Les comunitats autònomes que conformen l'estat espanyol són institucions recents, algunes d'elles amb un relatiu arrelament històric, però totes elles han establert un dia festiu oficial en què es commemora alguna efemèride. En algunes d'aquestes, però, especialment on existeix algun tipus de reivindicació nacional, se celebren extraoficialment altres dates. Donar una ullada a aquestes altres diades pot oferir-nos una panoràmica interessant sobre com es reivindica una identitat i quin paper tenen els rituals per mantenir-la viva.

De les 17 comunitats autònomes, set han fixat una festa oficial relacionada amb el seu origen administratiu, ja sigui per la constitució del primer parlament autonòmic o per l'aprovació de l'estatut. Cinc més estan dedicades a patrons religiosos: Sant Jordi a l'Aragó, la Verge de Covadonga a Astúries, la de Guadalupe a Extremadura, Santiago a Galícia i Sant Francesc Xavier a Navarra.

La resta commemoren alguna efemèride de la seva història, anterior al règim autonòmic, com seria el cas de la diada catalana. A Madrid es celebra el dos de maig, dia en què, el 1808, el poble es va alçar contra l’ocupació napoleònica. Aquesta data ha estat reivindicada històricament pel liberalisme espanyol, però ha acabat esdevenint la festa d'una de les comunitats autònomes sense cap precedent històric.

En el cas dels Països Catalans, al País Valencià és festiva la data en què el rei Jaume I va conquerir la capital, tot i que té més ressonàncies polítiques el 25 d'abril, en què es commemora la batalla d'Almansa de 1707, d'un significat equivalent al de l'onze de setembre català. Contràriament, a les Balears, on el dia oficial es celebra amb motiu de la publicació del seu estatut, la data més tradicional i connotada des d'un punt de vista nacional és precisament la conquesta catalana del rei Jaume, que només es festiva a Palma.

Castella
Ejecución de los Comuneros de Castilla, Antonio Gisbert Pérez, 1860

A Castella i Lleó, coincidint amb el dia de Sant Jordi, és oficial la festa que commemora la batalla de Villalar, on va ser derrotada la revolta comunera el 1521. Tenim doncs un altre cas força semblant al de la derrota de 1714. També coincideix amb la festa madrilenya en ser reivindicat pel liberalisme del segle XIX, i de fet la banda morada de la bandera republicana sembla inspirada en els pendons del mateix color que lluïen els comuners. El caràcter reivindicatiu de la data fa que els moviments nacionalistes –castellans, que no espanyols– d'altres territoris que històricament han format part de Castella –com Castella la Manxa, Cantàbria, Madrid o la Rioja– també celebrin extraoficialment aquesta efemèride.

A l'Aragó i a Galícia, les respectives festes patronals són també l'espai de reivindicació nacional, però en altres comunitats on la data es remunta a la transició, s'han establert altres celebracions de caràcter polític, contraries al règim territorial actual. A Andalusia es celebra el 4 de desembre, que rememora les històriques manifestacions de 1977, però també coincideix amb la insurrecció cantonalista que va iniciar-se a Cadis el 1868. A Canàries, la data oficial del 30 de maig, amb motiu de la primera sessió del seu parlament, és la mateixa de la rendició dels cabdills guanxes durant la conquesta de l’arxipèlag, convertint-la en una commemoració de la colonització castellana i per la qual es convoquen actes de rebuig.

Un cas curiós és el del País Basc, on la festa oficial per l'aprovació de l'estatut conviu amb l'Aberri Eguna –dia de la pàtria– fixat el diumenge de pasqua per recordar una anècdota de la biografia del fundador del nacionalisme basc, Sabino Arana: el dia en què va descobrir que la seva identitat era la basca i no l'espanyola.

Tot plegat, ens dóna per reflexionar sobre com la història és llegida i interpretada per donar significat al present i a reivindicacions polítiques actuals.