Barcelona Cultura

L'Aquelarre de Cervera

Cartell de l'Aquelarre de Cervera

Aquest esdeveniment, que tindrà lloc entre el 26 i el 28 d'agost, és un bon exemple de com es pot crear una festa sense cap tradició darrere, amb la finalitat de dinamitzar una comunitat.

A la capital de La Segarra hi ha dues festes majors: la del Santíssim Misteri, a l'hivern, i la del Sant Crist, a finals d'estiu. Però la celebració més coneguda i que aplega més gent és l'Aquelarre, que encara no ha complert els 40 anys d'història i de la qual es pot explicar com va néixer i amb quines intencions.

Durant la segona meitat dels anys 70, a Cervera es va crear una assemblea de joves que aplegava diferents persones amb inquietuds socials i culturals, i que va engegar diversos projectes com la revista local El carreró de les Bruixes o la setmana cultural Isagoge, que encara se celebra en l’actualitat. Però la iniciativa que ha aconseguit més èxit i renom, l'Aquelarre, va néixer per una sèrie de casualitats:

Al voltant de la Plaça Major es troba el barri de Sant Joan, que deu al seu nom a una antiga església, de la qual només es conserven la nau i la façana posterior. El temple està dedicat al baptista, però no al seu naixement, el que se celebra pel solstici d'estiu, sinó a la seva mort per decapitació, que es commemora el 29 d'Agost. És justament en aquesta data que el petit barri celebrava la seva festa major, i l'Assemblea de Joves va voler acostar-s'hi per col·laborar, però es va trobar amb les reticències d'algun veí que no veia amb bons ulls que hi participessin persones procedents d'altres barris.

Va ser per aquest motiu que els joves decidiren organitzar unes festes alternatives, en la mateixa data, al carrer del costat. Com que aquest passatge medieval duia el nom de Carreró de les Bruixes, van anomenar aquestes festes com l'Aquelarre, tot i que a Cervera no es recorda cap tradició particularment destacada al voltant de la bruixeria. L'elecció del nom i d'aquesta temàtica marcaria el desenvolupament de l'esdeveniment, que acabaria eclipsant no només la festa del barri de Sant Joan, sinó la mateixa festa major de la ciutat.

Carreró de Cervera

Entre els motius explícits pels quals l'Assemblea de Joves va emprendre aquesta iniciativa trobem el de dinamitzar un barri, construir comunitat i identitat al voltant d'un ritual, que encara que es defineixi com a laic –si més no, no cristià– segueix complint les mateixes funcions que una festa pròpia del calendari sacre, tal com explicàvem fa unes setmanes al nostre blog. Tot i que podem aplicar molts de les anàlisis que presentàvem al voltant de les festes majors, cal assenyalar que l'Aquelarre no pot ser englobat dins d'aquesta categoria, i hi ha una sèrie de trets que marquen la seva particularitat.

La primera de les característiques que diferencien l'Aquelarre d'una festa major és la seva concepció artística, que ha dut a la professionalització de la seva organització i al nomenament d'un director artístic que coordina els diferents espais i espectacles i els dota d'una dimensió unitària, diferent de la dispersió i solapament d'iniciatives pròpies de festes més veïnals. En aquest sentit, tot i la participació de col·lectius locals, l'Aquelarre s'assemblaria més a un festival musical o teatral.

Per altra banda trobem la tematització, que s'ha anat accentuant amb els anys des d'una mera ocurrència al voltant de la ubicació de la festa fins a arribar a desplegar tota una sèrie d'elements relacionats, des d'imatgeries festives com el Mascle Cabró, fins a la fira Gran Boc, que aplega artesans i professionals de diferents camps relacionats amb l'esoterisme i que compta amb xerrades i tallers d'especialistes.

Si voleu conèixer com pot estar d'arrelada una tradició d'invenció ben recent, aquest cap de setmana a Cervera teniu una bona ocasió.