Barcelona Cultura

La Mare de Déu Fumadora

Fumadora

La Mare de Déu Fumadora: una festa desapareguda amb molt de fum

Molts veïns i veïnes de la localitat d'Arenys de Mar, a la comarca del Maresme, encara recorden una tradició tan antiga com curiosa que ha acabat per desaparèixer en favor de la salut: la Mare de Déu Fumadora.

La festivitat se celebrava coincidint amb la Puríssima (el 8 de desembre) i els seus orígens estan, pel que sembla, en el costum de fer aplecs el dia anterior d'aquesta festivitat a l'ermita de la Pietat, situada al turó on hi ha el cementiri de la localitat. Mentre durava la festa, els pares permetien que la canalla enrotllés matafaluga, fonoll o pela de cacau i fumessin aquestes herbes, en pipa o bé formant cigarrets.

L'anís, batafaluga o matafaluga (Pimpinella anisum)
L'anís, batafaluga o matafaluga (Pimpinella anisum)

Documents del 1844 parlen d'aquesta tradició, que aleshores ja es considerava "antiquíssima". Era costum que la canalla fes activitats d'adults i, especialment, fumés unes herbes que, amb els anys, van acabar substituïdes per cigarretes de tabac que els menors de la localitat fumaven públicament durant tota la jornada.

El fet que els aplecs a l'ermita de la Pietat es deixessin de fer i, també, la creixent consciència social dels danys que produeix l'ús del tabac, van fer desaparèixer la festa, que només va reaparèixer breument i amb un format adaptat als nous temps fa uns pocs anys.

I és que un grup de veïns i veïnes encapçalats per l'arenyenc Ricard Ferran va voler recuperar la celebració però, és clar, la van adaptar als nous temps. En aquesta versió moderna de la festa, que encara se celebrava durant els primers anys del segle XXI, els nens i nenes de la població no fumaven ni cigarrets ni pipa, com feien anys enrere, tot i que el fum seguia sent protagonista. Sortia d'uns fanalets de ferro que transportava la canalla o que se situaven a punts diversos de la població i que deixaven anar un fum aromàtic.

Coincidint amb la celebració tradicional, s'organitzaven activitats, entre els quals va arribar a haver-hi concerts i recitals de poesia. Avui, però, la festa es considera desapareguda, tot i que no són pocs els que l'enyoren.

La Mare de Déu Fumadora ha acabat doncs, com a mínim de moment, formant part de la llista de festes populars catalanes desaparegudes, al costat de celebracions com la Festa de l'arbre de Sanaüja (a la Segarra); la Festa de l'ós que, tot i que encara se celebra en algunes localitats catalanes, ha desaparegut en moltes d'altres, o les festes de les "llucietes" (joves modistes) que encara se celebraven a Barcelona al segle XIX durant la festivitat de Santa Llúcia.