Barcelona Cultura

L'Olimpíada Popular i l'esport obrer

Cartell Olimpiada Popular  de 1936
Cartell Olimpiada Popular de 1936

Passada la setmana del 80 aniversari de les Olimpíades Populars de 1936, dediquem una entrada del nostre blog a parlar sobre el paper de l'esport en les organitzacions obreres de l'època.

Els passats dies 18 i 19 es va commemorar el 80 aniversari del cop d'estat feixista que va iniciar la Guerra Civil, i també la victòria sobre els sublevats a Barcelona i l'inici d'una revolució social a Catalunya. Aquests fets van impedir l'inici d'un esdeveniment únic que ha estat oblidat durant molts anys: la celebració de la primera Olimpíada Popular. Enguany s'han realitzat diferents actes per recordar aquesta efemèride, entre les quals destaca una exposició a l'estadi olímpic Lluís Companys de Montjuïc, que es pot visitar gratuïtament fins a l'estiu del 2017.

Molts mitjans s'han fet ressò de la commemoració d'aquest certamen esportiu, destacant el seu origen explícitament antifeixista i antiracista, en contraposició al gran acte de propaganda nazi que suposarien les olimpíades de Berlín d'aquell mateix estiu. També s'ha recordat la participació de 6000 atletes, entre professionals i aficionats, superant la xifra d'esportistes dels jocs alemanys, i el paper que van tenir alguns d'aquests quedant-se a Barcelona quan va esclatar el conflicte, allistant-se a les milícies i esdevenint un precedent de les Brigades Internacionals. La presència de delegacions de Catalunya, Euskadi, Galícia, Alsàcia o el Marroc, a més d'una formada per jueus exiliats, demostra una sensibilitat cap als pobles sense estat ben diferent de les normes de les olimpíades oficials.

La idea de fer uns jocs olímpics alternatius als de Berlín, ciutat que havia guanyat la designació l'any 1931 enfront de Barcelona, abans de l'ascens de Hitler al poder, va sorgir acompanyada del debat a les democràcies occidentals sobre si participar en uns jocs que esdevindrien una plataforma per al règim alemany, i es va arribar a plantejar fer-ne boicot. Finalment no fou així, però diferents entitats culturals i esportives de Barcelona van iniciar aquest projecte el mateix any 36, animats per la victòria dels fronts popular a Espanya i a França. Així doncs, tot i que tots dos estats, a més de la Generalitat, van fer contribucions econòmiques, es tractava d'una iniciativa ciutadana, mostra del múscul associatiu de la població catalana.

Quin paper tenia l'esport per a les classes populars a la Barcelona dels anys 30?

Com s'ho feia la gent treballadora, amb pocs recursos, per practicar esport?

Quins valors movien els clubs, associacions i ateneus que fomentaven la pràctica esportiva?

Divendres vinent ens aproximarem a aquella Barcelona que va ser capaç d'organitzar uns jocs olímpics molt abans de l'any 1992, una Barcelona on, com explica Maria Salvo en les entrevistes que es poden veure en l'exposició de l'estadi, “la gent feia esport, no era un espectacle”.