Barcelona Cultura

El byeri de Núñez de Prado

Byeri

Miguel Núñez de Prado era un general espanyol que entre 1926 i 1931 va ocupar el càrrec de governador a la colònia espanyola de la Guinea Equatorial. Durant la seva estada va adquirir diferents objectes realitzats pels natius, que servien per decorar la seva residència. S'hi trobaven objectes tan extravagants com làmpades i ampolles folrades amb pells d'animals salvatges o un petjapapers fet amb l'ullal d'un catxalot.

El general era republicà, i durant la dictadura de Primo de Rivera conspirava per enderrocar el règim monàrquic. L'any 1931 va ser promocionat i l'any 1936 era director general d'aeronàutica quan va produir-se el cop d'estat. En esclatar la guerra se li encomanà la missió de convèncer el comandament militar de Saragossa per què es mantingués lleial al govern republicà i no es sumés al bàndol feixista. Va fracassar en aquest intent i va ser arrestat i executat a Pamplona durant la primera setmana del conflicte.

La seva dona, que es trobava a Barcelona, va vendre la col·lecció d'objectes de Núñez de Prado a l'ajuntament de Barcelona, i van ser incorporats a la Secció d'Etnografia del Museu d'Arquelogia, sota el nom de col·lecció d'Art Negre, armes i atuells dels indígenes de Fernando Poo. Aquesta va ser una de les col·leccions que van constituir els fons del Museu Etnològic de Barcelona, l'any 1948.

Algunes d'aquests objectes no havien estat mai exhibits, ja que, més que peces etnogràfiques, són curiositats, pràcticament souvenirs, que servien per donar un toc exòtic a la residència d'una autoritat colonial i poc tenen a veure amb la cultura dels pobles natius. A l'exposició Ikunde s'ha reservat un espai per mostrar algunes d'aquestes rareses, que il·lustren el caràcter de l'aventura colonial espanyola a l'Àfrica equatorial.

En canvi, tota una serie d'objectes que formaven part del sistema de creences del poble Fang, especialment les estàtues funeràries anomenades byeris, sí que van protagonitzar diferents exposicions, temporals i estables, des dels inicis de la institució. Una de les peculiaritats d'aquests objectes és que no van ser recollits amb un criteri etnogràfic, i al llarg de la seva vida han patit diferents modificacions com, per exemple, ser pintats o envernissats per ser més foscos. Un altre cas, que també es pot veure a Ikunde, són un parell de byeris que havien format part d'una butaca del governador.

Però al Museu de Cultures del Món encara podem contemplar un altre byeri que ens pot donar algunes pistes sobre la seva vida passada. No es troba a l'exposició temporal ni hi trobarem cap indicació sobre quina funció complia dins les possessions del governador Núñez de Prado. Aquesta peça, amb la numeració MEB 71-5, es troba a la primera sala de l'exposició permanent, dedicada a la cultura Fang, i ens pot cridar l'atenció pel seu aspecte més compacte i unes formes més arrodonides. Si ens hi apropem, podrem observar que enmig del seu cap hi ha un forat que no hi és en cap altre byeri i, si seguim fixant-nos-hi fins a poder contemplar l'esquena de l'escultura, descobrirem una perforació a la base del crani, fet amb una perfecció més pròpia de les eines dels colonitzadors que no pas dels natius.

Byeri
Byeri, part posterior (MEB 71-5)

A quina misteriosa utilitat responen aquestes modificacions? Els conservadors coincideixen en què aquesta figura, que originalment havia retut culte a una avantpassada, va servir per il·luminar les fosques nits tropicals del governador i la seva família. Dit d'una manera més senzilla, aquest byeri va ser reciclat com a làmpada: el forat del cap allotjava el casquet de la bombeta, i la perforació de la nuca servia per fer-hi passar un cable elèctric. Aquesta és la profana història de l'objecte abans d’estar en un museu i esdevenir tresor.