Barcelona Cultura

Els Byeris: ritual i espoli del patrimoni guineà

Eyema byeri exhibit a l'exposició permanent del Museu de Cultures del Món

Les estàtues funeràries del poble fang, que habita diferents regions de la Guinea Equatorial, Gabon i Camerun, han estat un objecte apreciat pels col·leccionistes des de fa més d'un segle.

Aquestes figures fetes de fusta, formen part d'un culte més ampli anomenat Byeri. El nom autòcton d'aquest objecte és eyema byeri, que significa precisament estàtua byeri, tot i que sovint se'l denomina simplement byeri. La seva funció dins del sistema de creences fang és protegir un reliquiari on es dipositen diferents ossos, particularment les calaveres, dels avantpassats. El seu culte, relacionat amb elements iniciàtics, es basa en el record dels difunts, a través del qual es reifica la seva estructura social, basada en la família i en el reconeixement de cada llinatge.

El poble fang va ser colonitzat per francesos i espanyols, que en tots dos casos els van voler imposar la fe catòlica a través de les missions evangelitzadores. En el cas de la Guinea Espanyola, els pares claretians, amb seu a Vic, van ser els principals responsables d'aquesta tasca, que demanava aconseguir que els natius deixessin les seves creences ancestrals i abracessin la creu cristiana. Una de les principals preocupacions era que els fang no guardessin a casa seva aquestes urnes que contenien restes humanes, i van arribar a ordenar la persecució de la seva tinença a través de les autoritats colonials.

Les estàtues, un cop separades de les urnes, deixaven de complir la seva funció ritual, i per tant ja no eren un objecte de culte. Els mateixos claretians van recollir algunes d'aquestes figures de fusta, com una forma més de conèixer i divulgar allò que trobaven en aquells territoris, que incloïa la cultura i l'art dels natius. Altres colons blancs també van apoderar-se'n i les convertien en objectes decoratius, arribant a incorporar-les en els elements del seu mobiliari d'aires exòtics. Una bona mostra es pot veure a l'exposició Ikunde, on s'exhibeixen dues figures byeri que formaven part d'una butaca, propietat de Miguel Núñez de Prado, governador de la colònia entre 1926 i 1931.

A principis del segle XX, coincidint amb l'arribada dels primers byeris a les metròpolis, les avantguardes artístiques europees s'aficionaven per l'art que anomenaven primitiu, procedent de pobles d'arreu del món. L'estatuària dels fang va ser una de les obres més valorades, i el 1929 es publicava en francés el llibre L'escultura negra primitiva. Al llarg del darrer segle, aquestes peces, desposseïdes del seu sentit original, i a través d'un exercici profundament euro-centrista, han estat transformades en obres d'art i han esdevingut un objecte de col·leccionista, protagonista habitual en les cases de subhastes. L'any 2001 es va a arribar a vendre una d'aquestes figures pel preu rècord de 2,5 milions d'euros.

Mentrestant, a Guinea, el 80% de la població es considera oficialment catòlica, però es segueixen fabricant byeris que ja no protegeixen cap reliquiari, ni formen part de cap ritual. Al Museu de Cultures del Món, tant a l'exposició estable com a Ikunde, es poden contemplar diferents figures, representacions masculines i femenines, que no van acompanyades dels seus reliquiaris. De fet, algunes d'aquestes talles van ser fetes per encàrrec, durant les primeres expedicions a Guinea, entre 1940 i 1960. On sí que es poden veure les urnes que acompanyaven aquestes estàtues, és a la reserva visitable del museu de Montjuïc.

A través dels byeris i els seus diferents usos, també podem observar el procés d'espoli, en aquest cas cultural, que vol denunciar l'exposició Ikunde. Barcelona metròpoli colonial.