Barcelona Cultura

Les caixes de l'Etnològic

Les caixes de l'Etnològic
Les caixes de Guinea a la reserva del museu

Què contenen les caixes que es mostren a l'exposició Ikunde? Procedeixen d'una expedició a Guinea de l'any 1958, i encara es conserven amb l'embalatge original de fa més de cinquanta anys.

El Museu Etnològic custodia unes col·leccions que sumen més de 70.000 objectes. D'aquests, gairebé la meitat procedeixen de diferents països d'arreu del món, fora de Catalunya i Espanya. La majoria van ser adquirits en expedicions realitzades pel museu, especialment entre els anys 40 i 70 del segle XX, i liderats pel llavors director, August Panyella.

L'any 2008, l'Etnològic va organitzar, junt amb el Museu Arqueològic de Catalunya, una exposició anomenada Àfriques, i entre els materials audiovisuals que es presentaven, trobem una entrevista amb els fills d'August Panyella, Mercè i Àngel, on expliquen com vivien des de Barcelona les expedicions del seu pare, i sovint també la seva mare, Zeferina Amil.

Entre 1952 i 1976 es van realitzar una vintena d'expedicions, gairebé una cada any. Tenien una durada d'uns tres mesos, i marcaven el ritme de les estacions, ja que habitualment es dedicava un trimestre al viatge, un altre a documentar els objectes, un tercer trimestre a preparar l'exposició que es faria, quan les peces ja havien arribat, i en el darrer es preparava la següent expedició, un cop l'exposició ja havia estat inaugurada.

L'August i la Zeferina enviaven cartes als seus fills, que vivien al mateix Etnològic, com era habitual aleshores per les famílies dels directors dels museus. Estaven totes numerades, ja que sovint no es rebien en el mateix ordre en què s'enviaven, i com que enviar cartes per correu aeri era molt car, estaven escrites amb una lletra molt petita, per les dues cares, en paper de ceba. En elles els explicaven que havien arribat bé, després del llarg viatge, o que tornarien aviat, i els descobrien el que es menja als diferents països on van viatjar. Però, sobretot, una constant en aquesta correspondència era comunicar quantes peces havien estat recol·lectades, i quantes estaven documentades en els inventaris de camp.

Pàgina de l'inventari de l'expedició de 1948 a Guinea
Pàgina de l'inventari de l'expedició de 1948 a Guinea

Així doncs, quan el pare tornava a Barcelona, els nens ja sabien quants nous objectes s'incorporarien a les col·leccions de l'Etnològic. El director arribava amb els seus quaderns, plens de dibuixos i anotacions sobre cada peça, però s'havia d'esperar tres mesos més fins que arribessin les caixes amb els materials. Quan finalment es rebien, s'havia d'identificar cadascun a partir de les notes de camp, i els dos fills descobrien per fi els objectes dels quals els parlaven a les cartes i que havien vist dibuixats als inventaris de camp.

Amb les caixes que s'exposen a Ikunde, al fons de la sala, podem apropar-nos al que experimentaven aquells dos nens, testimonis privilegiats del moment en què es descobrien les noves incorporacions de l'Etnològic. Igual que ells, podem preguntar-nos: què hi ha dins les caixes?