Barcelona Cultura

Figuretes de Valdivia

Doctor Ramiro Matos. Smithsonian Institution-National Museum of the American Indian

La cultura de Valdivia

A les platges de Guayas (Equador), a començaments de la dècada dels seixanta, van ser descobertes petites aldees disperses de pescadors i terrissaires que es van datar el 3500 aC. Els seus descobridors, l'equatorià Víctor Emilio Estrada i els nord-americans Betty J. Meggers i Clifford Evans, les van anomenar «cultura de Valdivia», en referència al lloc geogràfic on aquesta cultura va ser descoberta i definida. És la població de terrissaires més antiga coneguda al continent americà.

Als assentaments de Valdivia, tant en superfície com en les excavacions, la cultura material predominant és la ceràmica d'alta qualitat, amb formes i decoracions variades. No es tracta de ceràmica incipient, sinó d'atuells elaborats amb tècnica refinada. En les col•leccions de fragments de ceràmica destaquen, per la seva quantitat, les figuretes modelades amb fang i, menys nombroses, les de pedra calcària. La gran majoria estan trencades.

Les figuretes tallades en còdols de pedra calcària tenen forma de làmines rectangulars. Un tall vertical al segment inferior expressa les extremitats, mentre que la cara i els braços estan dibuixats amb senzilles línies incises. Les poques estatuetes de pedra que es coneixen tenen la cara i els braços en relleu i són més elegants. En la cronologia de Valdivia, aquests objectes lítics han estat datats com els més antics i s’han situat en el Període A (del 3500 al 2500 aC).

MCM-Figureta modelada amb fang MEB 366-2
Figureta modelada amb fang MEB 366-2

Figuretes modelades amb fang

Les figuretes modelades amb fang, com les que es presenten en l'exposició, corresponen als Períodes B i C (del 2500 al 1500 aC). Aquestes van ser les etapes d'esplendor de la cultura de Valdivia, amb una massiva producció ceràmica en la qual s'inclouen les figuretes. És notable la preferència que els valdivians van tenir per representar estatuetes femenines destacant-ne els atributs corporals. La forma de la cara varia entre ovalada i quadrangular, amb abundosa cabellera que cau als dos costats del rostre, generalment pentinada o arreglada amb la clenxa al mig. La mida i la representació dels braços també són variades. Van des de petites protuberàncies que sobresurten del tronc fins a braços flexionats, uns de caiguts i enganxats al tronc i d'altres encreuats en angle recte als colzes o fent una corba sota els pits, segons l'edat i l'estatus de la dona. En general, les cames són rectes, estan obertes i acaben en punta. Són molt rares les figuretes en posició asseguda i normalment apareixen dempeus. Totes aquestes imatges estan recobertes amb engalba de color vermell maó; no se'n coneix cap de pintada. És molt evident que els artesans es van preocupar per destacar la bellesa i els atributs de les dones de Valdivia.

MCM-Figureta modelada amb fang MEB 366-2
MEB 366-2

MCM-Figureta modelada amb fang MEB 366-1
MEB 366-1

MCM-Figureta modelada amb fang MCM 2 01
MCM 2 01

Funció i significat

Pel que fa a interpretar la funció i el significat de les figuretes de Valdivia, hi ha diverses hipòtesis. La primera, basada en la bellesa i la versatilitat de les figuretes, esgrimeix com a argument les qualitats femenines de la dona per considerar-les un tipus de Venus, la «Venus de Valdivia», la més antiga del Nou Món, equivalent a la Venus de Willendorf al Vell Continent (Europa). Aquesta hipòtesi s’estén a la maternitat i la fertilitat de la dona i, en un sentit més ampli, a la «mare terra» i la natura en general. La troballa de la tomba d'una dona a Real Alto amb un home decapitat com a part de l'ofrena aporta un altre argument per suposar que la societat valdiviana hauria estat matriarcal i matrilineal.

D'altra banda, l'anàlisi morfològica de les figuretes, feta diferenciant i classificant els trets corporals, ha permès d'identificar les diferents etapes del cicle vital de la dona. És evident que la imatgeria de Valdivia mostra amb relatiu detall el trets externs del cos femení. Així, les petites estatuetes que podrien representar la pubertat tenen la cara petita i ovalada, la meitat del cap afaitat i adornat amb una lligadura, el tronc recte i pla, els braços i les cames curts i s’hi observa l’absència de pits i una subtil presència del sexe. Les de l’etapa següent, identificada com l'adolescència, mostren els cabells afaitats dibuixant ratlles, pits petits, braços encreuats, cintura amb silueta i pubis protuberant. En la dona adulta s’observa una cabellera espessa, pentinada o arreglada, la cara quadrada o ovalada amb el nas, els ulls i la boca ben presentats, pits grans, braços encreuats sota els pits, pubis puntejat i vagina. Finalment, la dona embarassada té els pits sobresortints, el ventre crescut, els braços encreuats sostenint el ventre, el cap tapat amb un bonet llis o treballat i se li veu poc la cara. No es coneixen figuretes de dones donant a llum.

MCM-Figureta modelada amb fang MEB 366-1 (A)
MEB 366-1

MCM-Figureta modelada amb fang MEB 366-2
MEB 366-2

MCM-Figureta modelada amb fang MCM 2 01
MCM 2 01

MCM-Figureta modelada amb fang MCM 2 01
MCM 2 01

A la vista del considerable nombre de figuretes trencades o fragmentades, sorgeix la hipòtesi que haurien estat produïdes per utilitzar-les com a ofrenes, per ser llançades a l'espai sagrat durant el ritual, moment en què, evidentment, moltes es trencaven. Des de la perspectiva de l'etnografia comparada, alguns estudiosos postulen la idea que van ser un tipus d'amulet semblant a les illa andines utilitzades com a ofrena durant les cerimònies propiciatòries de la fertilitat, la collita i la bona sort. Algunes ofrenes es cremen, d'altres s'enterren o simplement es llancen sobre el llit sagrat. Les figuretes de Valdivia potser van se llançades a l'espai sagrat durant el ritual, i en aquest cas és evident que algunes es van trencar.

Per acabar, les hipòtesis i les inferències que s’han apuntat no són excloents, sinó que més aviat les considerem complementàries. És possible que les figuretes de Valdivia complissin diverses funcions en una mateixa societat, segons el ritual i la circumstància. Fins i tot podrien haver estat símbols d'identitat per diferenciar un grup ètnic dels altres. Futures investigacions s'encarregaran d'aclarir la controvèrsia. Mentrestant, nosaltres continuarem admirant la bellesa de les figuretes exposades.

Informació útil