Barcelona Cultura
  • Wayang kulit. Titelles d'ombres de Java

    7 Febrer 2015 - 16 Novembre 2015
    7 Feb 2015 - 16 Nov 2015

Wayang kulit. Titelles d'ombres de Java al Museu de Cultures del Món

La paraula wayang, documentada per primera vegada a Java el segle x, fa referència als espectacles de titelles d’Indonèsia, una de les mostres més representatives de la transmissió cultural de les tradicions índiques al sud-est asiàtic. El wayang kulit n’és una modalitat que s’executa amb titelles planes de cuir que són mogudes pel titellaire (dalang) davant un focus de llum que projecta l’ombra de les figures a la pantalla blanca col·locada com a teló de fons. Es representa sempre de nit i amb motiu d’un esdeveniment important ―com una boda o un fet polític― que determina la història que cal interpretar. L’espectacle no és només un entreteniment, sinó que té un profund significat moral i filosòfic, una funció pedagògica i certes connotacions màgiques, a més de representar un espai de socialització i de reafirmació de qui el patrocina.


Personatge masculí. MEB 221-17


Personatge masculí. MEB CF 2848


Mà de la titella MEB CF 2849

El repertori del wayang kulit es basa, principalment, en les epopeies índies Mahābhārata i Rāmāyaṇa i en les històries mítiques pròpies de l’illa de Java. En essència, els diferents episodis mostren la lluita del bé contra el mal representats pels personatges que es distribueixen a la dreta (meitat positiva) i a l’esquerra (part negativa) de l’escena. Els relats tenen una clara funció pedagògica sobre la naturalesa humana i els valors morals, motiu pel qual el titellaire és també un guia espiritual. D’altra banda, incorporen temes d’actualitat ―des d’una vessant còmica― que poden ser reconeguts per l’audiència.


Vanara. MEB 221-4


Personatge masculí, probablement l'ogre Buta Terong. MEB CF 2847

Els titelles wayang kulit són de cuir pintat i se sostenen amb bastons de banya o fusta. A cada obra en poden aparèixer una setantena i s’identifiquen per trets particulars o aspectes generals ―com la forma i el color de la cara― que permeten reconèixer la naturalesa del personatge. L’espectacle comença al capvespre i acaba de matinada, de manera que en els moments clau el dalang ha d’avisar el públic, que es mou, parla, menja o dorm durant la funció. Una orquestra (gamelan) acompanya la narrativa, tot generant una experiència multisensorial que arriba al seu clímax a mitjanit, quan l’heroi surt a escena.


© UNESCO
Vídeo en anglès

Informació útil

Publicació