Barcelona Cultura

Copito de Nieve, d'Ikunde a Barcelona

El proper divendres, us oferirem al blog una entrevista amb l'antropòleg Manuel Delgado, amb qui parlem sobre Copito de Nieve i el que ha representat per a la ciutat durant mig segle.

L'exposició Ikunde, que es podrà visitar a partir del proper divendres, té com a punt de partida aquest element icònic de la nostra ciutat. Parlem amb un dels antropòlegs que més ha escrit i publicat sobre les ciutats i especialment sobre Barcelona, Manuel Delgado. Professor de la Universitat de Barcelona, és especialista en espai públic i en antropologia religiosa, i la combinació d'aquests dos camps li atorga una posició privilegiada per reflexionar sobre el model Barcelona i el paper que va tenir el goril·la blanc en construir la imatge de la nostra ciutat.

Recepció de Copito de Nieve per l’alcalde Jose María de Porcioles. Barcelona 18-3-1967. Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Com a barceloní, ens parla dels seus records –«Era un nen adoptat, no era un goril·la»– i la època en que va arribar a Barcelona –«En aquest any passen moltíssimes coses, és un moment que fa olor de fi d'època».

Reflexiona sobre quant han canviat les línies polítiques que marquen el govern de la ciutat i ens ofereix una interpretació del que significa un símbol d'aquesta magnitud –«Tots nosaltres érem Copito de Nieve: singulars, irrepetibles, tendres, i una mica silvestres»– però també ens dóna les claus per comprendre com es va subvertir –«hi havia un sector de la ciutadania que estava fart de fer de Copito de Nieve».

Com especialista ens defineix què vol dir un símbol i quin paper exerceix en un col·lectiu humà –«té la virtut de desencadenar i estimular sentiments. En aquest cas, Copito era un símbol de la pròpia barcelonitat».

Sempre incisiu, Delgado aprofita la figura del goril·la albí per criticar la ciutat que tant coneix –«Barcelona només podia oferir Copitos de Nieve, només podia oferir imatges de postal». No us el perdeu, el proper divendres, al blog de l'Etnològic.