Barcelona Cultura

Casa Mora o del Marquès de Llió

La casa Mora es va constituir a partir de quatre edificis adquirits successivament per la família Codina entre 1537 i 1604. Els hereus de Lluís de Queralt, successor dels Codina, van vendre la casa el 1705 a Josep Francesc de Mora i Catà, primer marquès de Llió, del qual pren el nom actual.

Presenta planta baixa i dos pisos, excepte a la façana principal, que incorpora una torre un pis més alta. La façana principal conserva part dels paraments del segle XIII, i els embigats policromats de la primera planta són del segle XIV.

MCM-Façana principal de la casa del Marquès de Llió
Façana principal

L’edifici principal (avui entrada al museu) originàriament tenia un pati del segle XIII, de dimensions més grans que l’actual, amb un pòrtic amb arcs de mig punt.

Durant la segona meitat del segle XVI s’afegiren finestres a la façana i el pati i es portaren a terme obres lligades a les successives adquisicions per ampliar la casa (1538 i 1587). Durant la segona meitat del segle XVII es van reformar la planta baixa i els dos pisos, i es van fer diverses obertures a la façana principal.

La casa va patir greus desperfectes durant el bombardeig del setge francès de 1697.

MCM-Finestra del segle XVI de la casa del Marquès de Llió
Finestra del segle XVI, situada al pati

L’adquisició de Josep Francesc de Mora el 1705 va comportar la completa remodelació de la casa, amb la construcció de la gran escala i terrassa actuals del pati, i la transformació del portal d’ingrés al pati principal i dels balcons actuals. Pocs anys després es va haver de refer l’edifici, molt malmès pel bombardeig de 1714. Posteriorment fou seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i durant molts anys, seu de l’Ateneu Obrer.

MCM-Pati de la casa del Marquès de Llió
Pati

L’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona adquirí la finca. Des d’aquell any i fins el 1959 s’hi van fer obres per a la recuperació i reconstrucció de les finestres coronelles gòtiques, l’arranjament de la façana principal i la construcció de nous sostres de la primera planta. Entre 1964 i 1969 es va refer de nou la galeria o solana del segon pis, es van eliminar elements originals i es van reconstruir noves obertures amb aparença històrica. També s’eliminà una porta barroca de la planta baixa de la façana i es va refer completament la torre lateral de la façana. Del 1982 al 2008, la casa fou seu del Museu Tèxtil i d’Indumentària i posteriorment, fins al 2012, del Disseny Hub Barcelona (DHUB).

Els embigats policromats

A la planta principal es conserven dos importants embigats de fusta policromats, de vers el primer quart del segle XIV. Són un testimoni excepcional de la decoració d’interiors de l’arquitectura domèstica barcelonina del període. La decoració dels embigats estava reservada als edificis de les famílies més benestants, amb la voluntat de demostrar la pertinença a la classe elevada i d’exhibir les seves armes. Aquesta decoració comprenia tot l’interior de l’habitatge, inclosos embigats, decoració mural, paviments i teixits.

MCM-L'embigat dels Pontons de la casa del Marquès de Llió
L'embigat dels Pontons

L’embigat dels Pontons, situat al vestíbul del replà de l’escala del primer pis, rep aquesta denominació per l’heràldica localitzada: un pont negre de dues arcades sobre fons d’or, un senyal que es pot identificar amb l’escut de la família Pontons, propietària de l’edifici entre 1315 i 1332. Per tant, cal situar la decoració dels embigats en el moment d’adquisició de la finca el 1315 per part de Dalmau de Pontons, vicecanceller del rei Jaume I. La resta de la decoració està formada per lleons, paons i cérvols envoltats de motius vegetals, així com dos coloms afrontats separats per una forma vegetal.

MCM-Detall de l'embigat dels Pontons de la casa del Marquès de Llió
Detall

És excepcional per les dimensions de les bigues, molt més llargues del que és habitual en altres embigats coneguts. Malgrat que actualment només es conserva una part del sostre, és un dels exemples més singulars d’embigats medievals barcelonins.

MCM-L'embigat del Griu de la casa del Marquès de Llió
Vista general de l'embigat del Griu

L’embigat del Griu cobreix una gran sala que dóna al pati i al carrer de Montcada. Rep aquesta denominació per l’escut present a les cartel·les de les bigues: un griu rampant de sable sobre camper d’or i bordura de peces de sable. L’escut està emmarcat per motius geomètrics i florals, amb conills i parelles d’aus. Les taules entre les bigues mostren escenes marítimes i de lluita. Aquest sostre es pot datar de no gaire avançat el primer quart del segle XIV.

MCM-Detall de l'embigat del Griu de la casa del Marquès de Llió
Detall on es pot apreciar un dels escuts amb el griu que dóna nom a l'embigat

Informació útil

Publicació relacionada


Dues cases, un carrer, una ciutat.