Barcelona Cultura

Les Falles: de la fusta a la sàtira

Què tindrà a veure sant Josep amb les Falles? Ho descobrireu repassant la història d’una celebració popular que recull les tradicions precristianes, va néixer de la mà dels fusters i s’ha fet famosa pel seu contingut crític i satíric. Tapeu-vos les orelles que aquí no hi faltarà la pólvora.

Fins i tot qui no ha tingut la sort de viure les Falles en directe a la ciutat de València o en algun dels molts municipis de la zona que celebren la mateixa tradició, coneix amb un mínim detall aquesta festa. Arrenca amb les populars mascletaes, una autèntica simfonia d’explosions de petards i coets que, del dia 1 al 19 de març, cada dia al migdia, es disparen des de la plaça de l’ajuntament de València És el preludi d’una gran festa que té com a protagonistes les falles, grans figures que al·ludeixen a personatges i fets de l’actualitat de l’any anterior. Les falles es planten als carrers de la ciutat el dia 15 de març i el dia 19 a la nit, tret del ninot indultat, acaben consumits pel foc en la Nit de la Cremà, després d’haver estat exhibits davant dels mateixos valencians i dels rius de visitants que aquells dies passen per la ciutat i s'afegeixen a una festa que transforma els carrers de manera temporal.

El terme “falles”, de fet, es feia servir en la llengua local de l’època medieval com a sinònim de torxa i s’utilitzava originalment en referència a les fogueres que, en una herència de les tradicions precristianes, acostumaven a encendre’s a l’inici de la primavera. És un ritual que marca, en cultures agràries, la renovació i un nou inici del cicle natural i, per extensió, humà. D’aquí que fos una data ideal per desfer-se de trastos i andròmines i cremar-les a la foguera. El costum era especialment popular entre el gremi de fusters del qual, precisament, n’és patró un dels artesans de la fusta més coneguts de la història: sant Josep.

D’aquí que les primeres falles conegudes fossin de fustes i mobles vells o sense ús i s’encenguessin coincidint amb la festa del patró dels fusters. Però era només qüestió de temps que algunes d’aquestes piles d’andròmines acabessin adoptant una forma concreta... i donessin origen a les primeres falles tal com les coneixem avui. Cap a mitjan segle XVIII, n’havia sis o set que reproduïen imatges. I cap al final de segle les fogueres ja eren tantes i de mides tan respectables que van quedar prohibides si no s'instal·laven en les places i cruïlles de la ciutat, on el risc d’incendi no era tan elevat. Va ser al segle XIX quan els anomenats Cadafals fallers, grans muntatges amb figures diverses formant escenes, es van popularitzar definitivament. I ja adoptaven el to crític i sarcàstic que les ha caracteritzat fins avui. Per això mateix, de bon principi, les figures i temàtiques de les falles passaven una censura que tenia caràcter polític, religiós i militar simultàniament... Ja és tot un èxit que amb filtres tan estrictes la festa aconseguís, no només sobreviure, sinó també mantenir la seva identitat. Però ho va aconseguir i, segons les circumstàncies polítiques del moment, va assolir altíssimes cotes de llibertat en certs moments de la seva història. Als primers anys del segle XX, apareix un dels primers i més reconeguts mestres fallers de la història, Regino Mas. Eren les primeres dècades del segle XX, el moment en què les últimes falles de trastos vells desapareixen de l’escena i deixen tot l’espai a les falles que coneixem avui.

Tot i celebrar-se per sant Josep, les Falles de València tenen un caràcter totalment popular (les organitzen les associacions falleres, de caràcter privat) i ben poc religiós. De fet, en els anys anteriors a la guerra civil, tenien sovint un caràcter especialment anticlerical. El període posterior a la guerra no només va limitar notablement el caràcter crític de les imatges, sinó que, a més, es van incorporar a la festa elements religiosos que s’han mantingut fins avui i que segueixen sent moments especialment populars. Us parlem de les celebracions en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, la qual es col·loca en la part superior d’una estructura sobre la que es dipositen, a la manera d’una llarga cua o faldilla, tot de rams de clavells que dipositen els associacions falleres i que arriba als quinze metres. La verge és la patrona dels innocents, folls i desemparats i la imatge va ser creada per col·locar-la, estirada, sobre els taüts dels malalts mentals i veïns que, en vida, havien patit alguna mena de discapacitat mental. Com que estava pensada per estar en posició horitzontal, quan se la posa dempeus el cap de la Verge s’inclina lleugerament cap endavant, creant la impressió que la imatge té un petit gep, d’aquí que els valencians la coneguin amb el nom de la Geperudeta. La seva festa se celebra el maig però, durant les festes de sant Josep o les Falles, té, també, el seu moment de protagonisme.