Barcelona Cultura

Falles i fogueres, focs festius als Països Catalans

S’ha presentat la darrera exposició temàtica produïda pel Museu Etnològic que repassa les principals celebracions vinculades al foc. La mostra explora les arrels ancestrals que vinculen el seu ús en actes rituals.

Des del neolític, el pas del temps, concebut com un cicle en la vida de plantes, animals i persones i també en els canvis del clima, s'ha associat amb l'etern moviment dels astres, que repeteixen la seva dansa marcant els ritmes de la natura.

A les col·lectivitats humanes els ha resultat imprescindible poder mesurar aquests cicles per tal de saber quins són els moments idonis per les diferents tasques agrícoles i ramaderes, però també s'ha guiat per aquests calendaris per establir dates assenyalades per a la celebració, dates que serveixen per integrar la societat humana dins del mateix cicle que segueix el seu medi natural.

L’apropament als orígens ancestrals del foc, i per tant pagans, que el vinculen amb actes rituals i l'observació dels calendaris solars i lunars és l’objectiu d’aquesta exposició que al llarg de 15 plafons repassa diferents dates que se celebren arreu dels Països Catalans, començant amb el Nadal i el seu origen pagà, que assenyala el moment en que els dies comencen a allargar-se. Es conserven poques tradicions on el foc sigui protagonista, però el tió és un vestigi de la seva extensió en un passat.

Durant els mesos d'hivern trobem diferents actes significatius com els foguerons de Sant Antoni i la crema del Rei Carnestoltes, tots dos successors de les Saturnals romanes. L'equinocci de primavera coincideix amb les falles valencianes, amb la crema dels ninots i l'encesa de les mascletades, i també amb la setmana santa i la presència de les torxes en algunes processons. L'arribada del bon temps obre la llarga temporada de festes majors, amb els seus cercaviles i correfocs.

Però la festa més estesa on el foc és l'element principal és la nit de Sant Joan. L'encesa de fogueres és un moment important per activar i celebrar el teixit comunitari de cada vila, barri o veïnat, i se'n fan diferents interpretacions simbòliques relacionades amb la purificació, la renovació o directament amb l'alliberament del passat. L'encesa del foc i la seva distribució pot trobar-se en tradicions modernes com la Flama del Canigó, inspirada pel poema de Verdaguer, o pot remuntar-se a temps remots com les falles del Pirineu, reconegudes recentment com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els dies 27 i 28 de maig d’enguany, la capital osonenca, Vic, va acollir el Congrés Internacional dels Focs de Sant Joan i el Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània, coincidint amb el 50 aniversari del primer cop que la Flama del Canigó va arribar al Principat des de la Catalunya Nord. Per aquesta ocasió tan especial ha viatjat aquesta exposició del Museu Etnològic que fa un repàs de les diferents tradicions festives on el foc n'és protagonista.

Falles i fogueres amplia el número d'exposicions itinerants que el Museu Etnològic posa a disposició d'entitats i institucions per compartir temàtica l'etnològica i l'estudi de la cultura popular arreu del territori. Podeu consultar el nostre catàleg que compta ja amb 17 exposicions diferents.