Barcelona Cultura

La festa de les serps

Què deuen tenir a veure la religió i l’herpetologia? A la localitat italiana de Cocullo, als Apenins, tot i més. I és que allà celebren una festa patronal en honor al seu patró, san Domenico Abate o san Domenico di Sora, portant en processó una imatge... coberta de serps!

És l’anomenada Festa dei Serpari en la qual, si, les serps i els serpari (els caçadors de serps) es converteixen en protagonistes absoluts. Tot comença els primers dies de primavera quan, en desfer-se la neu, els habitants d’aquest poblet medieval surten a la muntanya a buscar serps, en especial colobres, serps no verinoses de tipus diversos (de quatre ratlles, colobres d’Esculapi, de collar o verdes i grogues...) i les mantenen en captivitat, engreixant-les a força de ratolins i ous durant uns quinze dies. Necessiten que estiguin ben boniques per al dia de la festa, que des de l’any 2012, se celebra l’1 de maig.

La celebració comença d’una manera ben curiosa, quan la multitud s’endinsa al Santuario di San Domenico i fa sonar una petita campana tirant de la cadena... amb els dents. Diu la tradició que fer-ho protegeix la dentadura de les malalties que pugui tenir. Una mica més tard, al migdia, comença la processó. I, si, potser semblaria una processó com totes, amb els fidels passejant la imatge del sant sinó fos que... san Domenico està cobert completament per tot de colobres que se l’abracen, se li passegen per la cara cobrint-li les faccions o s’entortolliguen en l’aurèola, la corona de santedat que porta. Però no és només la imatge la que queda coberta de serps, perquè les noies que segueixen la imatge vestides amb vestits tradicionals, els i les fidels i bona part dels nens i nenes del poble, tinguin l’edat que tinguin, porten serps a sobre i deixen que se’ls cargolin al voltant dels braços o del coll sense perdre el somriure en cap moment. És una cerimònia col·lectiva que converteix la plaça del poble en un espai d’iniciació on la canalla (i ara també milers de turistes) perden la por als ofidis. Música tradicional (amb instruments que inclouen una mena de gaita) i càntics acompanyen la processó, en la qual unes noies transporten en unes cistelles guarnides els ciambellani uns pans especials realitzat en honor de san Domenico que els portadors de la imatge s’enduran posteriorment.

Acabada la festa, es llancen focs artificials i les serps, en temps sacrificades, avui són retornades als boscos del voltant de la localitat fins al moment que elles o les seves descendents, tornin a ser caçades l’any següent per retre novament homenatge al sant.

L’origen de la festa cal buscar-lo en un dels col·lectius humans que antigament vivien al centre de la península itàlica: els marsis. Aquest poble adorava especialment Mart, déu de la guerra (d’aquí el nom), però també deesses com Angitia, una divinitat que, segons les llegendes gregues, hauria ensenyat els habitants de l’actual Itàlia a encantar serps i a curar-ne les mossegades.

Les tradicions antigues de caràcter precristià van anar-se assimilant amb els sants catòlics i, així, san Domenico, un monjo reformador de l’esglèsia medieval i fundador de monestirs que va viure cap a l’any 1000, va acabar sent invocat contra les mossegades de serp, contra la ràbia dels gossos i també contra el mal de queixal i convertint-se en hereu d’un ritual amb arrels més antigues que la mateixa església.