Barcelona Cultura

Festes d’arreu: Roix ha-Xanà, el cap d'any jueu

Roix ha-Xanà, el cap d'any jueu

El proper cap de setmana, la religió jueva celebra l'entrada de l'any 5777 del seu calendari, que obre un cicle festiu que culminarà amb el Yom Kippur, el dia del perdó, el dotze d'octubre.

Com cada cop que hem explicat una festa d'una religió no cristiana, abans de res haurem de referir-nos al calendari que s'utilitza, en aquest cas, el jueu. Es tracta d'un calendari lunar, en què cada mes comença amb la lluna nova, però el que resulta curiós és que el mes que marca la celebració del Roix ha-Xanà –literalment, cap d'any– no és el primer de l'any, sinó el setè. Això s'explica perquè en el judaisme hi ha fins a cinc dates que marquen l'inici de diferents cicles anuals, vinculats amb diferents períodes agrícoles. Des de fa mil·lennis, el corrent majoritària prioritza aquesta data, ja que, segons les escriptures, és l'època de l'any en què Déu creà el món i l'ésser humà.

L'elecció d'aquesta data també té relació amb el cicle de la natura i l'agricultura, puix que coincideix amb la fi de la majoria de tasques del camp i l'entrada de la tardor i l'hivern. De fet, en una societat majoritàriament urbana com la nostra, la fi de l'estiu segueix marcant l'inici del curs, i coincideix amb la data escollida pels revolucionaris francesos per començar l'any.

Però mentre el nostre cap d'any és una celebració laica caracteritzada per l'esperit festiu, pels jueus té una dimensió litúrgica important i un significat força més profund i moral. Deu dies després del Roix ha-Xanà ve el dia de Yom Kippur, el dia de l'expiació, i la preparació espiritual, i també social, marca aquest període que comença amb el cap d'any: Més enllà dels aspectes rituals, com oracions, àpats i algunes prohibicions, s'espera del creient que faci un balanç dels actes que ha realitzat i es penedeixi d'aquells que van contra la llei de Déu. La dimensió social, comunitària, d'aquest penediment consisteix en què cadascú ha de demanar perdó a les persones amb qui consideri que ha estat injust, i aquesta reconciliació entre persones és el requisit per obtenir el perdó definitiu, el diví.

El ritual que millor representa aquest procés d'expiació és el Taixlikh, que consisteix a llençar molles de pa a alguna extensió natural d'aigua. Aquest acte representa l'alliberament dels pecats i les culpes, i els jueus barcelonins acostumen a celebrar-ho a les platges de la ciutat.

La modernitat ha transformat alguns elements dels rituals jueus, igual que en altres religions, com també ho ha fet la diàspora i el fet de viure en societats de majoria no jueva. Un dels elements importants dels seus rituals és la prohibició de realitzar diferents tasques, entre elles treballar, durant el sàbat i altres dates assenyalades. En el cas de l'estat espanyol, existeix una llei que permet als jueus practicants fer festa en determinats dies importants, com seria el cas del Roix ha-Xanà i el Yom Kippur.

També és important destacar que els dies no es compten des de mitjanit ni des de la matinada, sinó des del moment en què es posa el sol. És per això que els sopars són un element principal que poden celebrar-se en família o en comunitat.

Finalment, cal fer menció de la numeració del nou any: 5777. Segons la tradició jueva, aquest compte es remunta a la creació del món, i els estudiosos de les escriptures sagrades van calcular-lo a partir dels fets que s'hi descriuen. Fins ben entrada l'edat mitjana, els erudits cristians també feien servir aquest sistema, tot i que existien diferents versions sobre la data precisa de la Creació.