Barcelona Cultura

Festes d'arreu: Festes de Gràcia

Festes de Gràcia

Les festes de Gràcia d'enguany, que se celebren al llarg d'aquesta setmana, donaran pas a l'organització i preparació del bicentenari de la primera referència escrita d'aquesta tradició.

Que la vila de Gràcia sigui coneguda sobretot per les seves festes no és del tot injust, ja que aquestes antecedeixen fins i tot la mateixa constitució com a municipi. El topònim Gràcia es troba documentat des del segle XVIII, quan al territori només hi havia uns pocs artesans i menestrals al voltant dels tres nuclis monàstics dels Josepets –a Lesseps– Jesús –tocant als Jardinets– i els Caputxins Vells –a l'actual Abaceria– a més d'algunes masies disperses. Després de la guerra del Francès, coincidint amb les tímides reformes liberals a Espanya, la vila ja superava els mil habitants necessaris per constituir-se en municipi, però uns anys abans ja s'havia produït el fet que donaria origen a la festa major actual.

Durant la invasió napoleònica, la figura de la Mare de Déu que custodiaven els franciscans al convent de Jesús va ser traslladada, per seguretat, a la capella privada que disposava la masia de Can Trilla. L'any 1817 va tornar a la seva ubicació original, i l'acte va ser celebrat en un ambient festiu amb la participació de tots els habitants. Des de llavors, la data del 15 d'agost ha quedat fixada com l'inici de les festes.

Al llarg del segle XIX, coincidint amb el breu període en què Gràcia va ser un municipi independent, fins a l'agregació a Barcelona el 1897, es va anar configurant el caràcter de les seves festes. El seu creixement demogràfic i desenvolupament industrial va suposar l'arribada de migrants procedents de tota Catalunya, que van aportar algunes de les tradicions que se celebraven als seus pobles d'origen, com els castells, amb la presència dels Xiquets de Valls des de 1877. També a aquesta època es remunten els guarnits, i al voltant de l'any 1900 ja se citen fins a 40 veïnats diferents que s'organitzen per decorar el seu carrer. La projecció de la festa cap a Barcelona va ser ben primerenca, ja que es construïa un envelat a l'espai que separava la vila dels Camps Elisis, el gran parc on s'esbargien els barcelonins abans de la construcció de l'Eixample.

Però l'efemèride d'aquest bicentenari no serà només una ocasió per conèixer la història de la festa i de la vila. Tal com afirma el dossier que anuncia els objectius i calendari de la celebració: és una ocasió immillorable per a parar màquines, conèixer, reflexionar i interpel·lar-se en relació al passat, al present i al futur de la festa. La popularitat i la projecció, fins i tot internacional, d'aquesta festa major, potser la més coneguda de Catalunya, no fa patir per la seva continuïtat, però sí que és saludable replantejar-se les dinàmiques actuals, especialment en allò referent a la massificació.

El passat mes de maig, coincidint amb la presentació del cartell d'enguany, es va iniciar un procés de participació per rebre suggeriments sobre com hauria de ser aquest bicentenari i quines activitats es podrien dur a terme. Un dels objectius que presenta la fundació de la festa major és donar a conèixer la gent que fa possible la festa, un ric teixit associatiu que treballa tot l'any perquè tothom pugui gaudir durant una setmana d'estiu.

Els actes del bicentenari s'iniciaran el maig de l'any vinent, inclouran la propera festa major i s'allargaran fins al maig del 2018. Durant tot aquest període hi haurà lloc per diferents actes que inclouran l'estudi i documentació del que ha estat la festa al llarg d'aquests dos segles.

Fins al dia 21 encara podeu gaudir d'aquestes festes de Gràcia, que ben segur complirà els 200 anys amb una salut de ferro.

Cartell de les Festes de Gràcia 2016
Cartell de les Festes de Gràcia 2016