Barcelona Cultura

Festes d’arreu: Sant Roc; Unes festes de barri sense barri

festes de Sant Roc 1934

Les festes de la Plaça Nova, al Gòtic, són el vestigi d'una antiga celebració barcelonina, testimoni d'una barriada que manté la seva identitat resistint-se a la transformació de la ciutat.

Dels quatre barris de Ciutat Vella, el Gòtic és possiblement el que més ha patit, i des de fa més temps, un procés de pèrdua de població i identitat comunitària. L'antiga Barcino romana acumula gran quantitat d'edificis oficials, civils o religiosos, i monuments. La denominació gòtic i la seva projecció com a atractiu turístic compta ja amb un segle d'història, culminada amb la finalització de la façana neogòtica de la catedral i l'obertura de la Via Laietana, que va suposar el trasllat, pedra a pedra, d'alguns edificis emblemàtics que van acabar de configurar l'aspecte pintoresc dels voltants de la catedral i la plaça del Rei. Hom té la sensació, en molts carrers d'aquest barri, que no hi ha veïns.

Aquests canvis de caràcter urbanístic, arquitectònic i indirectament demogràfic, també han repercutit en el teixit social que possibilita l'existència de festes populars. Parlant de la celebració de Sant Cristòfor, així com amb les festes del Raval, observàvem que les festes més tradicionals s'ubicaven en territoris molt més reduïts que els actuals barris. Un exemple d'aquests antics veïnats és el de Sant Just, que avui en dia celebra unes festes de primavera al mes de maig. Un altre són les festes de Sant Roc, que tindran lloc aquest cap de setmana al voltant de la Plaça Nova, al costat de la catedral.

Si el primer cas té com a escenari uns carrers que han conservat relativament el seu traçat medieval, el barri de la Plaça Nova té una trista història de destrucció, i la permanència de les seves festes és testimoni de la perseveració dels seus veïns. La plaça té el seu origen en el segle XIV, i ràpidament va esdevenir un actiu punt comercial, amb la presència d'un mercat i altres establiments que naixien al seu voltant, com fondes, hostals i botigues.

Festes de Sant Roc 1955
Festes de Sant Roc 1955 - Arxiu AFPN

A primera hora del 30 de gener de 1938 va iniciar-se una sèrie de bombardejos realitzats per l'aviació feixista, espanyola, alemanya i italiana, que va afectar greument moltes illes de cases d'aquest barri. En els anys posteriors, l'ajuntament franquista va aprofitar aquesta circumstància per dur a terme un projecte que estava sobre la taula des de la reforma d'Ildefons Cerdà: obrir una avinguda que connectés la Via Laietana amb la Plaça Nova. Aquesta reforma, que va estendre's fins a l'any 1958, va suposar l'expulsió d'uns 1600 veïns.

Tan antiga com la plaça és la devoció barcelonina per Sant Roc. En el seu honor es feien pregàries i processons per protegir la ciutat de les freqüents plagues, i al segle XVI n'esdevingué copatró. Des d'aquests temps, els veïns i especialment el gremi de bastaixos, els treballadors encarregats de transportar mercaderies a coll, molt presents en un barri comercial, organitzen festes en honor del sant, que es van transformant al llarg dels segles, incorporant alguns dels elements i actes que encara avui es conserven.

La dramàtica destrucció física del barri, en lloc de repercutir negativament en les festes, va suposar un cert revifament: Per una banda, per als veïns que van haver de marxar, Sant Roc era una data per retrobar-se amb vells amics i conegut, donant continuïtat a les relacions socials teixides durant generacions. Per l'altra, la celebració d'una festa religiosa servia d'aixopluc per tenir un punt de trobada on vehicular les problemàtiques i reivindicacions veïnals en un temps de nul·la llibertat com va ser la dictadura franquista.

Del 12 al 16 d'aquest mes podeu gaudir de les festes de Sant Roc a la Plaça Nova i assaborir unes festes que compleixen 427 anys d'història.