Barcelona Cultura

Festes de Jul: Els Nadals vikings

Festes de Jul

Coincidint amb el solstici d'hivern, els pobles del Nord d'Europa celebren una festa tradicional que ha acabat assimilada amb el Nadal, però que encara avui deixa veure la seva empremta en la celebració cristiana, imprimint un caràcter singular a les festivitats pròpies d'aquesta època.

Les festes de Jul, que originalment duraven una dotzena de dies, van néixer a l'Escandinàvia prèvia al cristianisme, en un temps en què les celebracions de caràcter religiós seguien el cicle de la Natura. Era el moment en què s'acabava un cicle agrícola i, ja recollit el fruit, els dies es feien més curts i foscos, suggerint d'alguna manera que fins i tot el sol es prenia un descans de les seves obligacions. D'aquí que els camperols de l'Escandinàvia anterior al cristianisme consideressin aquest període com un temps de descans. I hi van instituir una festa que tenia com a centre la fertilitat, sí, però especialment la família i els amics. La celebració incloïa, doncs, no només dinars comunitaris sinó també records als desapareguts i una bona dosi d'hospitalitat si és que hi havia visitants.

Durant les festes de Jul es feia un sacrifici d'animals que, després, es consumien en grans banquets, es bevia una cervesa especialment elaborada per aquestes dates, es menjava el juilskinka, o pernil de Nadal i es feia festa i s'organitzaven jocs en els que participava tota la família i els amics.

L'arribada del Cristianisme al Nord d'Europa i l'estratègia d'adaptar les noves festivitats religioses a les ja preexistents van acabar amalgamant en una sola celebració les festes de Jul i el Nadal. Això sí, ha conferit al Nadal de països com Suècia, Noruega, Islàndia o Finlàndia algunes característiques peculiars que tenen a veure amb la manera com se celebrava antigament el Jul. D'entrada, durant la festa era tradició cremar un gran tronc de l'any anterior, fent un foc a l'interior de l'habitatge amb un parentiu directe amb les fogueres que s'encenen durant el Solstici d'Estiu. La tradició de cremar aquest tronc per espantar els mals esperits i, escampant les cendres pels camps, garantir-se bones collites ha acabat derivant en un costum gastronòmic: el tronc de Nadal, un pastís en forma de tronc que és propi dels països nòrdics però que cada cop es consumeix més a casa nostra.

Aquí no són gaire coneguts, però els ninots amb forma de cabra (les cabres de Jul) fets de fibra trenada són un dels símbols nadalencs per excel·lència als països nòrdics. I per què? Es deia que el déu Thor anava en un carro tirat per dos mascles cabrons que tenien poders màgics. Si tenia gana, se'n menjava un i, col·locant novament la pell sobre els ossos i colpejant-ho tot plegat amb el seu famós martell, l'animal tornava a la vida. Al segle XIX, es va fer corrent presentar la figura d'una d'aquestes cabres com a portadora dels regals nadalencs, sovint muntada pel mateix Santa Claus, també anomenat Jultomten o Julenisse, segons els països.

De la mateixa manera, durant les festes de Jul era costum col·locar un arbre perenne (com l'avet) en representació de l'arbre de la vida, l'Yggdrasil de la cosmologia nòrdica, un freixe les branques i arrels del qual mantenien units mons diversos. Aquest arbre es guarnia amb cura... com fem avui a tants països amb l'arbre de Nadal. També el vesc, molt utilitzat en les tradicions nòrdiques, servia per decorar les llars durant el Jul, igual que, molts segles després, ha acabat passant durant el Nadal, fins i tot als països de la Mediterrània.