Barcelona Cultura

Festes d'arreu: Les festes republicanes de la independència

Pintura del congrés de Tucuman, declaració d'independència de l'Argentina
Pintura del congrés de Tucuman, declaració d'independència de l'Argentina

Totes les col·lectivitats necessiten celebrar-se per afirmar la seva existència, i les nacions no són una excepció. Al llarg de juliol se celebren les festes nacionals de diversos països.

Espanya, igual que Catalunya i altres estats europeus, cerca els seus orígens en passats remots, sovint en uns temps en què no es concebia la nació tal com ho fem ara. La veneració de sants i verges com a patrons nacionals és comú des de l'edat mitjana. Sant Jaume i la Verge del Pilar a Espanya i Sant Jordi a Catalunya, en són clars exemples. El culte a tots tres es pot vincular al seu paper com a protectors en la lluita contra els sarraïns durant la mal anomenada reconquesta, el procés històric d'expansió que definiria els territoris que políticament i culturalment es consideren part de les respectives nacions.

En el cas hispànic, a la celebració de la Verge del Pilar, el 12 d'octubre, s'hi va sumar la commemoració de l'arribada de Colon a Amèrica. El dia de la hispanitat, originalment día de la raza, es va interpretar de maneres molt diferents a les dues bandes de l'Atlàntic: mentre a Hispanoamèrica es reivindiquen els lligams culturals, una llengua comuna i fins i tot la resistència indígena contra la conquesta, a Espanya se celebra la glòria d'un antic imperi que fa dos segles que va desaparèixer.

Precisament la desaparició d'aquest imperi americà és recordat cada any als diferents països que van sorgir del seu desmembrament. Les idees il·lustrades i liberals que havien arrelat al segle XVIII van dur a reclamar unes formes més democràtiques de govern tant a l'antic continent com a les colònies d'ultramar. La resistència de l'antic règim a Europa va precipitar la declaració d'independència dels Estats Units, un 4 de juliol de 1776 que encara se celebra, com molt bé sabem, per exemple, a través de pel·lícules. Un altre dia del mateix mes, el 14, de 1789, s'iniciava a París la insurrecció que donaria lloc a la Revolució Francesa. Tot i el triomf final de la reacció, amb la restauració de les monarquies el 1815, la llavor revolucionària ja estava plantada i marcaria gran part de la història del segle XIX.

En el cas de les colònies espanyoles, els processos d'independència van iniciar-se en el període de la invasió napoleònica de la metròpoli, però es culminarien durant la restauració borbònica. Tots els països adoptarien la forma de república, inspirats pel model nord-americà, i diferents episodis de l'enfrontament amb les forces colonials serien celebrats com a festes nacionals dels nous estats.

Enguany se celebra el segon centenari del congrés de Tucumán, on es declarà la independència d'Argentina el 9 de juliol de 1916. L'efemèride, recordada cada any, el 2016 ha estat un esdeveniment que ha abastat tot el mes, amb actes polítics i també festius. La comunitat argentina a Barcelona, així com el consolat, també ho ha celebrat de maneres diverses.

En el cas de Veneçuela també se celebra la declaració d'independència, que tingué lloc el 5 de juliol de 1811. Enguany s'ha celebrat al recinte del Poble Espanyol, amb activitats per a tota la família i concerts, que s'han estès des del migdia fins a la nit.

Colòmbia i Perú també celebren la seva diada nacional aquest mes, els dies 20 i 28 respectivament. En el cas peruà també se celebra la declaració de la independència, però a Colòmbia l'efemèride correspon a un motí –similar, per tant, al cas francès– conegut com El Florero de Llorente. Ambdues celebracions, a Barcelona, van tenir lloc el passat diumenge 24, als parcs del Fòrum i de la Vall d'Hebron.

Un tipus de festes nacionals que es corresponen a nacions joves, amb unes tradicions patriòtiques republicanes que aquí només hem conegut efímerament.

Cartell de la celebració del dia Colòmbia a Barcelona de 2016
Cartell de la celebració del dia Colòmbia a Barcelona de 2016