Barcelona Cultura

La Nit de Guy Fawkes o quan la història esdevé tradició

Guy Fawkes

Un episodi de la història d'Anglaterra ha inspirat una tradició que, més de 400 anys després, se segueix celebrant, amb foc i pólvora, al Regne Unit. El 5 de novembre, és la Nit de Guy Fawkes, també coneguda com la Bonfire Night o Nit de les Fogueres.

A diferents zones del país la celebració té matisos diversos, però, en essència, la nit del 5 de novembre per tota Anglaterra es llancen focs d'artifici, sonen els petards i s'encenen fogueres. En aquestes fogueres, s'acostuma a cremar una figura masculina, un ninot que representa un personatge històric anomenat Guy Fawkes. Però, qui era?

Jaume VI d'Escòcia, fill de Maria Estuard, no només va ser rei del seu país des que tenia un any sinó que, a més, el 1601, amb el nom de Jaume I, va succeir Isabel I (que havia executat la seva mare) en el tron d'Anglaterra. Els catòlics anglesos, pensant que el nou monarca alleugeriria la persecució que patien els seus correligionaris, van sentir-se inicialment satisfets. Però assegurar la llibertat de culte al país no era tan fàcil i, com no acabava d'arribar, un grup de catòlics van ordir el que després s'ha conegut com la Conspiració de la pólvora. Es tractava d'assassinar el rei Jaume I i els seus ministres durant la sessió d'obertura del Parlament, el 5 de novembre de 1605. Van llogar una casa a prop del Parlament anglès i, des d'allà, van aconseguir accedir al soterrani de la seu del legislatiu, on haurien apilat, segons es diu, 2.500 quilos de pólvora. L'havien de fer esclatar en plena sessió, liquidant així d'un sol cop les principals autoritats del país. Però algú que coneixia la conxorxa va alertar un dels qui havien d'assistir a la sessió i, quan els soldats anglesos van escorcollar les dependències del Parlament... van trobar al soterrani la pólvora i un dels conspiradors, l'encarregat d'encendre el foc i provocar l'explosió. El conspirador era un natural de York de 35 anys que es deia Guy Fawkes i que havia combatut amb les tropes espanyoles contra els protestants als Països Baixos. El més curiós és que, de fet, no era el cap de la conspiració, tot i que ha acabat convertit en el personatge que més s'identifica amb aquest episodi. Pocs recorden que Robert Catesby, un catòlic conegut per la seva posició a la corona britànica, va ser l'autèntic inspirador del complot. Però va ser Guy Fawkes qui des del primer moment va ser engarjolat a la Torre de Londres, on va ser torturat cruelment per tal que revelés la identitat dels seus còmplices. Tan valent va ser a l'hora de resistir el turment els dos primers dies que fins i tot es va guanyar paraules d'admiració el mateix Jaume I. Però veient el martiri que l'esperava (incloent l'emasculació i l'evisceració en vida), Fawkes va aconseguir fer un salt fatal i va morir en trencar-se el coll. Tot i això, el seu cadàver va ser esquarterat i, les restes, repartides per tot el país per tal que servissin d'advertiment a futurs conspiradors.

Des d'aquell any, Jaume I va decretar que arreu del país s'encenguessin fogueres la nit de 5 de novembre i que es llencessin focs artificials i se celebrés amb flames i pólvora el fracàs d'una conxorxa que hauria estat fatal per a la monarquia anglesa i que hagués canviat la història. La festa encara se celebra avui i s'ha convertit en una de les tradicions més populars entre els anglesos. Pomes amb caramel, patates cuinades a la foguera i uns caramels especials anomenats bonfire toffe (caramels de la foguera) són algunes de les menges típiques d'aquest dia. Però la conspiració ha originat tradicions més curioses com la que, encara avui, se segueix cada cop que s'obre una temporada de sessions al Parlament: s'escorcolla el soterrani de l'edifici per assegurar-se que enlloc hi ha pólvora o cap altre explosiu. Es considera una tradició tot i que, en els temps que corren, és, a la vegada, una mesura imprescindible de seguretat. I, si algú s'ho pregunta, no, el soterrani on va ser detingut el malaurat Guy Fawkes ja no existeix, doncs va desaparèixer el 1834 durant un incendi que va destruir la part medieval de les dependències.