Barcelona Cultura

Hogmanay: Cap d'Any a l'escocesa

Hogmanay

Qui ha estat el primer visitant que ha entrar a casa vostra aquest 2018? Potser vosaltres no us hi heu fixat gaire però, per a un escocés, és força important. És una de les tradicions del Hogmanay, una festa que, per a aquest poble, és fins i tot més important que el mateix Nadal.

Com és possible que el Cap d'Any tingui més pes que la celebració del naixement de Jesús? Doncs sembla difícil d'entendre a casa nostra, però el Nadal va seguir sent un dia laborable a Escòcia fins al 1958. La causa és que al segle XVII els puritans van anar guanyant un pes creixent al Parlament britànic i, crítics amb els excessos de l'esglèsia catòlica, el 1647 el Parlament va acabar prohibint les celebracions nadalenques, considerades massa papistes, poc austeres i gens indicades per a l'efemèride que se celebrava... Avui el Nadal, és clar, no només no està prohibit sinó que és una festa important i familiar, tot i que arrossega encara l'herència del passat.

Però, tot i que el Nadal fos durant un cert període inexistent als països anglosaxons, calia una festa, així que, recollint el llegat de les celebracions del solstici d'hivern pròpies dels Víkings i dels països del Nord d'Europa (la festa de Jul i la seva derivació posterior, els anomenats Dotze dies de Nadal o Daft Days, a Escòcia), va néixer la celebració de Cap d'Any, anomenat Hogmanay a causa d'una evolució etimològica encara avui incerta (potser del grec "agía mína", o "mes sant").

La festa dura tres dies i, tot i que comparteix les principals característiques, en diferents ciutats del país, com ara Edimburg, Aberdeen o Glasgow, té característiques pròpies. Una de les celebracions que més visitants atrau cada any (més de 100.000) és la d'Edimburg, on la festa comença el dia 30 amb una gran desfilada de torxes. Si heu estat mai en aquesta ciutat escocesa i us heu passejat per la Royal Mile mireu d'imaginar aquesta llarguíssima avinguda plena de ciutadans en processó cadascun dels quals porta una torxa encesa creant un impressionant riu de foc. La marxa s'acaba al gran parc de Holyrood, des d'on es llança una pluja de focs artificials que il·lumina el cel en un gran espectacle de llum i colors que té com a teló de fons els turons i muntanyes que envolten la ciutat.

Al dia següent, 31 de desembre, a les llars escoceses toca fer dissabte per rebre amb la casa neta l'any que arriba. En alguns punts del país fins i tot és costum ruixar les habitacions i els llits amb aigua dels petits estanys i bassals propers a la casa i recórrer les estances amb una branca de ginebre fumejant. A la nit, els carrers d'Edimburg s'omplen de concerts, i de grups d'arts de carrer que animen un públic que ha gosat desafiar el fred de l'hivern. Hi ha exhibicions de danses tradicionals escoceses i fins i tot un concert de música clàssica que se celebra, a la llum de les espelmes, a la catedral de saint Giles.

Moltes famílies, però, és queden a casa esperant... el primer visitant de l'any. És el que es coneix com a first-footing. I és que la identitat (i l'aspecte) del primer o primera visitant que rebi la llar a partir de les 12 de la nit del dia 31 marcarà, segons diu la tradició, la sort de tot el domicili i els qui hi viuen. La visita ideal? Es creu que un home alt, amb el cabell negre i ben plantat serà el first-footer que portarà a la casa els millors auguris possibles... Si us convertiu en first-footers, us rebran amb una taula ben parada amb tot d'aliments deliciosos propis de l'època i del país: des de estofats de vedella i de cérvol a pastissos de fruites i mil delícies locals més.

Recordeu que, en el moment que sonen les campanes i comença un any nou, tothom s'agafa de les mans i, en cercle, canten Auld lang syne, amb la lletra d'un antic poema de Robert Burns (1759-1796), el poeta escocés més conegut arreu. El títol de la cançó significa, si fa o no fa "pels vells temps". I vosaltres també l'heu cantada, tot i que la coneixeu com L'hora dels adéus.

No, la festa no s'ha acabat encara. El dia 1 de gener encara falta complir amb la tradició més boja, quan centenars de persones surten d'Edimburg, s'acosten a un riu proper i, a tocar d'un pont (l'espectacular Forth Rail Bridge), se submergeixen en les aigües glaçades del riu Forth, això sí, tots ben disfressats de la manera més extravagant. És el que es coneix com The Loony Dock, que podríem traduir com "la capbussada boja". Si us hi voleu apuntar algun cop, recordeu que, a sobre, us cobraran, però que la recaptació es destina sempre a una causa benèfica.