Barcelona Cultura

La iboga, nova porta als estats alterats de la consciència?

La iboga, nova porta als estats alterats de la consciència?

La iboga, nova porta als estats alterats de la consciència?
Gustau Nerín

La societat de consum occidental té una immensa capacitat de fagocitar elements d’altres cultures, i d’absorbir-los com un producte d’oci més. Ni tan sols se n’han lliurat els elements vinculats a cultes, que d’una forma o altra perden bona part del seu component místic o religiós per acabar formant part de simples modes, que venen i que passen.

Fa quatre dècades Occident va travessar un període de fascinació per Orient; el fenomen literari del moment va ser El tercer ull, de Lobsang Rampa. Centenars de milers d’occidentals, tot seguint aquest llibre van intentar descobrir l’aura del seu veí o realitzar fantàstics viatges astrals, fins i tot després de que es fes públic que l’autor del text era un lampista anglès que mai no havia trepitjat el Tibet.

Més pràctic i econòmic, alguns occidentals desitjosos de trobar “formes alterades de consciència” van recórrer als al·lucinògens de la cultura tradicional pagesa. Uns van triar l’Amanita muscaria, i van ser capaços de beure els orins dels seus companys de ritual per tal de gaudir d’una experiència mística. D’altres van inspirar-se en la tradició dels akelarres bascos i van optar per al·lucinar amb bufotenina, el verí dels gripaus, amb un potent efecte psicotròpic i uns efectes secundaris ben perillosos.

Els més exòtics van optar per l’ayahuasca, una liana emprada per alguns indis amazònics. A Occident aquest consum es presentava sota la forma d’un ritual pretesament xamànic i sovint era adornat amb teories antropològiques. Al Brasil desenes de milers de persones (entre les quals bastants antropòlegs) participen de rituals religiosos d’inspiració indígena amb abundant consum d’ayahuasca.

La darrera moda és el consum d’ibogaina, un alcaloide extret de la planta Tabernanthe iboga, procedent de l’Àfrica Central. La nova moda mística ja no ve d’Orient ni de les cultures indígenes americanes. A França, als Estats Units i fins i tot a casa nostra han proliferat les pràctiques d’índole xamànica. Hi ha qui defensa el consum d’iboga com una eina “de creixement personal”. Però, té alguna relació el consum tradicional d’iboga a les societats centreafricanes amb les pràctiques rituals noves de moda a Occident?

Iboga
Arbust Tabernanthe iboga o iboga