Barcelona Cultura

Ikunde, un bocí de Barcelona a l'Àfrica central

Foto: Zoo de Barcelona

Què va ser Ikunde? Després de descobrir perquè Barcelona va ser metròpoli colonial, ara sabrem què va significar aquesta paraula que tant va sonar en una època però que va acabar caient en l’oblit.

Els tractats de San Ildefonso i de El Prado, l'any 1778, establien la cessió a Espanya de l'illa portuguesa de Fernando Poo i altres properes, així com els drets a la tracta d'esclaus en les costes continentals, però el domini efectiu no es va produir fins el 1858, quan s'hi va establir el primer governador. Fins el 1926, el règim colonial era una mena de protectorat on els líders locals gestionaven els afers del natius.

A la dècada de 1940, l'autarquia, la política econòmica del franquisme que primava el consum de béns produïts al propi país, va incentivar l'explotació dels recursos de la colònia, com el cafè o el cacau, i per tant l'arribada de colons per administrar aquests negocis. Aquests nous habitants, molts d’origen català, no només hi treballaven, i van desenvolupar tota una societat colonial d'oci, entreteniment i també de descoberta d'aquell territori.

Un d'aquests colons era Jordi Sabater Pi, que hi havia arribat el 1940 per exercir com a capatàs i administrador de diferents plantacions agrícoles. De manera autodidacta va començar a interessar-se pels pobles i la fauna locals, sobre els quals arribaria a ser un gran expert. L'any 1948 esdevenia l'amfitrió de la primera expedició etnogràfica del futur Museu Etnològic, encapçalada per August Panyella. També durant la mateixa època va entrar en contacte amb Antoni Jonch, llavors director del Museu de Granollers.

L'any 1957, el Museu Etnològic, ja establert a Montjuïc, realitzava una nova expedició a Guinea, però aquest cop l'objectiu no era només la recol·lecció d'objectes i el treball de camp. Antoni Jonch s'havia convertit en director del Zoo de Barcelona, i junt amb Panyella tingueren la iniciativa de fundar una instal·lació permanent dedicada a l'estudi científic d'aquells territoris africans.

Durant la dècada següent, fins la independència de la Guinea Equatorial, aquest centre, instal·lat a pocs quilòmetres de Bata, la capital del territori continental, i dirigit pel mateix Sabater Pi, va proveir les col·leccions zoològiques, botàniques, etnològiques i arqueològiques de diferents institucions vinculades a l'Ajuntament de Barcelona. A la seva entrada, sota l'escut de la ciutat, s'hi llegia "Ayuntamiento de barcelona. Centro de Ikunde".