Barcelona Cultura

De la Colla de l'Arròs al Museu Etnològic

Museu Etnològic i Colonial
Museu Etnològic i Colonial

El lloc on avui s'alça l'edifici del Museu Etnològic va ser el centre de reunió de la Colla de l'Arròs, una associació lúdica i gastronòmica que es va fer força influent a la Barcelona del segle XIX i que havia nascut d'una tradició popular: les colles de sant Mus.

Aquestes colles, que retien homenatge a sant Mus, patró dels xatos o camusos, havien nascut en principi del costum de fer processons cap a l'ermita d'aquest sant que encara existeix a Rubí. A poc a poc, es va anar estenent el costum pels barris de Barcelona de sortir en colla a fer fontades. Se sortia per la Pasqua Granada o bé per commemorar d'altres festivitats i els qui hi participaven hi anaven proveïts d'una simbologia invariablement gastronòmica: eren freqüents les forquilles, els ganivets i les culleres de grans dimensions.

Una d'aquestes colles va néixer a prop del carrer de l'Hospital, però aviat va agafar el costum de sortir en processó cap a la veïna muntanya de Montjuïc, un espai que els barcelonins havien descobert i que començaven a utilitzar en els moments d'esbarjo. Era la Colla de l'Arròs, que tenia un gran estendard amb una olla com a motiu.

La Colla de l'Arròs es va anar fent cada cop més influent i, entre els seus membres, hi havia destacats funcionaris municipals, de manera que es deia que en el transcurs dels dinars de la Colla es decidien sovint nomenaments i adjudicacions. Veritat o llegenda, el cas és que la colla va fomentar moltes activitats culturals i va tenir convidats insignes, entre els quals el dramaturg Àngel Guimerà, l'escriptor Miquel dels Sants Oliver i, per descomptat, molts alts càrrecs municipals.

Tant de pes va tenir aquesta Colla, que va viure els moments de màxima influència cap a finals del segle XIX, que no només va tenir el seu propi xalet per a les trobades sinó que en els seus terrenys de Montjuïc s'hi va fer, a finals del segle XIX, el primer roserar que va tenir la ciutat, enjardinat per Jean-Claude Nicolas Forestier. Era el roserar de la Colla de l'Arròs, que encara existeix avui.

La Colla, en canvi, va desaparèixer i, anys després, el seu xalet es va convertir en la primera casa del Museu Etnològic i Colonial, antecedent de l'actual Museu Etnològic. L'any 1973, l'edifici original va ser enderrocat per deixar pas a l'edifici d'estètica contemporània que encara avui acull, reformat i transformat, aquesta institució barcelonina.

Jardins de LaribalJardins de Laribal

Espais del roserar de la Colla de l'Arròs a l'actualitat