Barcelona Cultura

Ordeno, mano i disposo

Ordeno, mano i disposo

El 13 d'octubre s'inaugurà, al Centre Artesà Tradicionàrius, la nova exposició temàtica del Museu Etnològic, dedicada al carnaval i la seva relació amb les autoritats, a través dels seus bans.

El catàleg d'exposicions itinerants del museu s'amplia amb aquesta mostra que aprofundeix en certs aspectes d'una de les temàtiques que el caracteritzen: les festes populars. En aquest cas se centra en el carnaval i l'aborda des d'una perspectiva local –barcelonina– històrica i social. Pren com a punt de partida els bans satírics que, durant els anys 80, van redactar i difondre col·lectius de diferents barris, especialment el Consell dels Bulls de Gràcia. A partir d'aquesta expressió festiva i literària, s'inicia un repàs per la celebració del carnaval i les diferents etapes de prohibició, tolerància i censura que va patir en el període contemporani.

Des de la celebració més oficial, que baixava pel Passeig de Gràcia, fins als grups que s'aplegaven a parcs i fonts, passant pels carnavals de barri, es fa un retrat d'aquesta festa de disfresses, rues, balls, murgues i enterraments de la sardina fins a arribar al capítol dramàtic de la Guerra Civil i la seva prohibició.

El primer carnaval després de la dictadura, el de 1980, està encara fortament regulat per les autoritats, que prohibeixen les comparses i l'ús de màscares fora dels actes oficials. Tot i aquestes limitacions, els diferents barris també duen a terme actes on s'hi manifesta la forma més punyent i transgressora d'aquesta festa, i que també recuperen l'antiga tradició dels bans satírics.

D'aquesta manera es recupera una tradició que és la més transgressora del calendari festiu: subversió en vestir, en l'ús de l'espai públic i també en la llibertat d'expressió, que aprofita tot el ritual de la proclamació del rei Carnestoltes i de l'enterrament de la sardina per criticar el poder, sempre des de l'humor, posant sobre la taula temàtiques d'actualitat.

Tot recordant que és la gent qui fa la festa, i que la festa fa societat, es contextualitzen els carnavals dels primers anys de la democràcia dins les lluites veïnals i tot el procés de recuperació de la cultura popular tradicional.