Barcelona Cultura

Pius Font i Quer, el botànic etnògraf

Pius Font i Quer
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (1888-1964) va ser un eminent botànic. Els estudis sobre la flora catalana no serien el mateix sense les seves riques i rigoroses recerques. Però Font i Quer era, sobretot, un investigador de terreny, que va herboritzar personalment molts territoris: el Bages, els Pirineus, Maó, el Marroc, Navarra, les Pitiüses...

Font i Quer era un home d’una gran erudició, un fanàtic dels grans autors de sempre, que coneixia molt bé la història de la botànica, des dels clàssics grecs i llatins fins als de la seva època. I, malgrat tot, Font i Quer mai no va menystenir el coneixement popular. I per ampliar el seu saber sobre les plantes va recórrer als mètodes etnogràfics. La seva col·laboració amb herbolaris, medicinaires i pagesos va ser clau per a la publicació de Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (1961), la darrera de les seves obres, una part essencial del seu llegat com a botànic.

Plantas medicinales és tota un cant al coneixement botànic popular. Una obra en què els coneixements dels filòsofs grecs i els botànics del Renaixement s’articulen amb els dels pagesos del Pallars. Una obra en què fins i tot es destaquen els coneixements populars de les propietats psicotròpiques d’algunes plantes i fongs. Font i Quer, que en els darrers anys ha estat molt reivindicat pels botànics, també mereix, sens dubte, un reconeixement des de l’antropologia. De fet, alguns el consideren com “el pare de l’etnobotànica catalana”.