Barcelona Cultura

El mes de Ramadà

El passat dia 6 va començar un dels mesos sagrats per als musulmans, que observen arreu del món, també a Barcelona, amb un dejuni diürn que es trenca cada vespre celebrant-lo en comunitat.

El ramadà és el novè mes del calendari musulmà, un dels tres que són considerats sagrats per l'Islam. Durant aquest mes se celebra el sawm, el dejuni diürn que prescriu l'Alcorà i que, junt amb la festa del sacrifici, són els rituals islàmics més coneguts pels no musulmans. Aquest dejuni va acompanyat d'una celebració familiar i comunitària cada vespre, durant el qual es fa el primer àpat del dia. Com que aquest ritual es realitza durant els 30 dies de ramadà, és habitual que se l'anomeni amb el nom del mes, tot i que el terme correcte és el de Sawm i va acompanyat d'altres celebracions.

Pàgina d'un calendari de la impremta tunisiana Dar el Founoun, on s'observa la data del calendari gregorià (14 de gener) junt a la data musulmana (26 de ramadà)Taula per saber la data de la pasqua cristiana des de 1568 fins al 2200, publicat per Camille Flammarion l'any 1907


Esquerra: Pàgina d'un calendari de la impremta tunisiana Dar el Founoun, on s'observa la data del calendari gregorià (14 de gener) junt a la data musulmana (26 de ramadà)

Dreta: Taula per saber la data de la pasqua cristiana des de 1568 fins al 2200, publicat per Camille Flammarion l'any 1907


El dejuni, total o parcial, i amb diferents durades, és una pràctica habitual en diferents religions i sistemes de creences. També hi ha qui el du a terme per motius de salut o seguint determinades espiritualitats laiques. En la tradició cristiana, és una de les tècniques bàsiques de l'ascetisme, i s'integra en les rutines i calendaris dels ordes monàstics. D'una manera més extensa, un dels trets que caracteritza la quaresma és precisament l'abstinència de consumir carn i ous.

Val la pena detenir-se en els paral·lelismes que presenten el ramadà i la quaresma, que van més enllà de les prescripcions alimentàries. Tots dos són un període en què els creients es preparen per commemorar un esdeveniment clau de la seva religió: en el cas cristià, la mort i resurrecció de Jesús, i en el musulmà, la revelació de l'Alcorà a Muhàmmad, que es celebra els dies 26 o 27 de ramadà. La similitud i la convivència entre les dues tradicions, especialment a la península Ibèrica, podrien explicar l'origen dels bunyols de quaresma, que recorden els dolços que durant aquest mes podem trobar a les pastisseries magrebines, àrabs o indostàniques de Barcelona.

Un altre tret que tenen en comú és la forma com es calcula la seva data. El calendari musulmà està format per dotze mesos lunars, que coincideixen exactament amb el període que separa dues llunes noves. Una de les seves particularitats, a diferència d'altres calendaris lunars, com l'hebreu o el xinès, és que mai s'intercala un tretzè mes per intentar que l'any del calendari no es desfasi respecte de l'any solar, que marca les estacions. D'aquesta manera, el calendari musulmà s'avança cada any 10 dies respecte al calendari gregorià, el que utilitzem comunament. És per això que el mes de ramadà es va traslladant al llarg dels anys: darrerament ha coincidit amb el període d'estiu però, si ens remuntem a l'any 1998, el seu inici va coincidir justament amb el solstici d'hivern, al desembre.

Per altra banda, la quaresma, junt amb tot el cicle pasqual que abasta des de Carnestoltes fins a Corpus Christi, i que també inclou la Setmana Santa, no es regeix pel calendari civil, sinó que es tracta de l'única reminiscència que conservem de l'ús del calendari lunar, en aquest cas, el calendari hebreu que utilitzaven els primers cristians. La premissa bàsica d'aquest calendari és que el dia 15 del mes de nissan, el primer del seu any, caigui després de l'equinocci de primavera. Això vol dir que la setmana de lluna plena, que marca la meitat del mes i que coincideix amb la pasqua jueva i la Setmana Santa, tenen una data variable, a partir de la qual el cristianisme calcula la resta de celebracions relacionades.

En un època en que el temps oficial està marcat per rellotges atòmics, aquestes celebracions que se surten del nostre calendari computeritzat ens recorden que les setmanes, els mesos i els anys es van començar a establir observant la natura i especialment el cel, i que diferents cultures han desenvolupat diferents sistemes per intentar quadrar allò que no quadra: els cicles de la Lluna i del Sol.