Barcelona Cultura

Roix ha-Xanà i Yom Quippur: El cap d'any jueu i la festa de l'expiació

Roix ha-Xanà i Yom Quippur

Si veieu algú aquests dies tirant molles de pa al mar o a un riu, possiblement sigui jueu. I és que del 20 al 22 de setembre se celebra Roix-Ha-Xanà, el cap d'any dels jueus, un període que s'acaba el 30 de setembre amb la festa del perdó i l'expiació: el Yom Quippur.

La transposició al calendari gregorià diu que l'any jueu, el 5.778, comença enguany del 20 al 22 de setembre, però de fet els jueus utilitzen un calendari lunar i consideren que aquests dos dies, són el primer i segon del mes de tixrí. "Roix" vol dir literalment "cap" en hebreu i "ha-Xanà" significa "l'any". Es creu que aquest és el moment en què Déu va acabar de crear el món i Adam i Eva van començar a caminar per la Terra.

Potser per als cristians les commemoracions del cap d'any no tenen un significat espiritual concret, però no passa això amb el judaisme. A partir del moment que es pon el sol el primer dia de la festa (per als jueus, els dies comencen amb l'ocàs), es fa sonar el xofar, un instrument que consisteix en una mena de banya d'animal i que té la funció de recordar els creients la necessitat de meditar, de fer autoanàlisi i de reprendre el camí de la justícia.

Com a símbol del destí venturós que tothom espera per a l'any següent, és costum menjar aliments especialment dolços, i en concret pomes amb mel o dàtils, però també magranes (que representen l'abundància), pastanagues, carbassa o remolatxa. Sovint hi ha oracions concretes associades a alguns aliments, que es consumeixen només perquè el seu nom té una similitud fonètica o un significat relacionat amb el benefici que es desitja obtenir. Així, es mengen caps de peix mentre s'expressa el desig que la divinitat permeti al qui ho fa ser "el cap i no la cua".

Durant el Roix ha-Xanà els jueus es beneeixen mútuament i és costum resar una pregària especial prop d'una superfície d'aigua dins de la qual es llancen molles de pa, un símbol amb el que els creients es desprenen dels seus pecats. També estan convidats a perdonar i demanar perdó als seus companys, veïns i amics, en un període de reconciliació que dura deu dies.

La festa acaba amb el Yom Quippur ("Yom" significa "dia" i "Quippur", "expiació"; enguany, el 30 de setembre), que comença en pondre's el sol el novè dia del tixrí i continua fins que es torna a pondre el sol al dia següent. Aquell dia, s'imposa el dejú, no es pot beure i fins i tot cal abstenir-se de qualsevol tipus de neteja corporal i de fer servir cremes o cosmètics. És costum vestir de color blanc i no dur sabates, cinturons ni roba de cuir.

Es creu que aquell dia la Humanitat sencera desfila davant Déu, que decideix el destí de cadascun i determina qui viurà i morirà aquell any, qui s'enriquirà o qui caurà en la pobresa... D'aquí que, el dia anterior al Yom Quippur, molts jueus ortodoxos celebrin el Kaparot, un costum que implica fer servir, segons el sexe, un gall o gallina (blanca, si és possible) que el fidel passa tres vegades per sobre del seu cap per tal que absorbeixi els seus pecats i garanteixi que el judici diví serà favorable. Sí, el Yom Quippur és una festa espiritual, però acaba amb una celebració ben alegre. En pondre's el sol i acabar la jornada, moment marcat novament pel so del xofar, la comunitat sencera esclata en una festa de balls i música. Se celebra la confiança que Déu hagi acceptat el penediment personal del fidel i la convicció que li espera un any de joia, salut i felicitat.