Barcelona Cultura

San Juan Congo, patró dels afro-veneçolans

Cartell anunciant l'acte del dia 23

La tarda del dijous 23 de juny, abans de la revetlla, podrem gaudir a Montjuïc d'una festa de Sant Joan a la manera com se celebra a Veneçuela, amb tambors que faran ballar el mateix sant.

La nit de Sant Joan, a Catalunya, a la península Ibèrica i altres indrets del Mediterrani, es vincula amb el foc i amb la celebració del solstici, l'inici de l'estiu. Però pot tenir el mateix significat en una latitud tropical, on la diferència entre estiu i hivern és pràcticament imperceptible?

Sant Joan Baptista, junt amb el seu cosí Jesús, són les úniques figures del cristianisme de les quals se'n celebra el naixement. El fet que totes dues celebracions estiguin oposades en el calendari, corresponent-se amb els solsticis d'estiu i hivern, respectivament, ens indiquen l'origen pagà de l'elecció d'aquestes dates. El culte cristià, amb el seu santoral, va arribar al Carib i a Sud-amèrica amb els colons espanyols i portuguesos, que van intentar evangelitzar els pobles natius i també els africans que hi duien en captivitat.

En un nou continent, i amb un nou clima, la data fixada al calendari ja no es corresponia amb l'inici de l'estiu, sinó amb una petita pausa dintre de la temporada de pluges, que a Veneçuela s'anomena justament invierno, per ser l'època on les temperatures nocturnes descendeixen lleugerament. En una societat on predominava l'activitat agrícola de les plantacions, també coincidia amb la fi de les collites, i els amos esclavistes donaven uns dies de festa als treballadors africans, que ho celebraven amb balls i música de tambors.

Toc de tambor durant la celebració de San Juan a Curiepe
Toc de tambor durant la celebració de San Juan a Curiepe. Fotografia de Sashab29

A la població de Curiepe, ben a prop de Caracas, al cor d'una regió amb gran concentració d'habitants d'origen africà, existeix un culte i una festa de Sant Joan on s'han barrejat elements cristians amb altres propis de la cultura dels antics esclaus, i que no només té connotacions religioses sinó també polítiques i històriques. Està documentat que, fins a la dècada de 1870, la figura que es venerava en aquesta data no era un Sant Joan Baptista, sinó San Juan Congo, una figura negra, amb atributs fàl·lics, i una clara inspiració africana.

La pressió social de l'església i les elits blanques va aconseguir que el sant negre fos substituït per un altre blanc representant el Baptista, però la llegenda sobre el sant original va conservar-se: Ens parla d'un esclau d'ascendència reial, arribat al nou món a finals del segle XVII. Va arribar a les costes de Veneçuela acompanyat del seu germà que, incapaç de superar la tristesa del captiveri, decideix treure's la vida, com feien molts esclaus abans d'haver de treballar per un amo blanc. El germà supervivent va aconseguir comprar la seva llibertat, i va organitzar la resta d'africans per fer col·lectes cada any i poder alliberar alguns esclaus. Aquests africans lliures són els que, a inicis del segle XVIII, van fundar el poble de Curiepe, i des de llavors celebren aquesta fita de la seva història. Es tracta, doncs, d'una festa on trobem una barreja de sentiments: per una banda la reivindicació de la seva negritud i l'alegria pel seu alliberament, però també el record trist del patiment i la mort que va suposar l'esclavisme.

Al llarg del segle XX, les migracions internes dins el país, propiciades principalment per les explotacions petrolieres, van escampar la cultura d'aquesta regió per tota Veneçuela, on actualment se celebra la festivitat de San Juan, que es caracteritza per treure a ballar una figura de Sant Joan, ara sí blanc, baptista, al ritme dels tambors i els cants africans.

El dia 23, a partir de les 16 h, tenim l'oportunitat de participar en les celebracions que fa la comunitat veneçolana a Barcelona, amb la col·laboració del consolat de la República Bolivariana de Venezuela i amb l'Etnològic actuant com a amfitrió.