Barcelona Cultura

Festes d'arreu: Sant Donís, patró dels enamorats valencians

Dolços de Sant Donís
Dolços de Sant Donís

El 9 d'octubre se celebra la diada nacional del país valencià. Però, junt amb la tradició institucional, existeix una de més popular en què els enamorats es regalen mocadors plens de dolços.

La setmana del passat 11 de setembre, explicàvem quins són els motius que es commemoren en les diferents diades de les autonomies de l'estat espanyol, entre els quals es troba el cas Valencià. També assenyalàvem que hi ha una altra data, el 25 d'abril, en què es commemora la batalla d'Almansa de 1707, que actualment té un major contingut reivindicatiu tot i no ser de caràcter oficial. Però la celebració del 9 d'octubre, que recorda l'entrada de Jaume I a la ciutat de València, té una història bastant més antiga i també estava connotada com a una diada representativa de les institucions del regne de València, per això va ser prohibida durant el segle XVIII.

Sant Dionís –Sant Denis en francès, d'on era originari, Sant Donís en la versió popular– va ser el primer bisbe de París, segons les llegendes, ja que no hi ha constància històrica. No tenia cap culte significatiu a la València musulmana ni pels conqueridors catalans, però la coincidència de la data de l'entrada de Jaume I amb l'onomàstica va unir aquest sant amb la ciutat del Túria. La seva veneració inclou una capella a la catedral de València, ja des del segle XIII.

La commemoració de la conquesta i el culte al sant quedaven així units des de ben d'hora, però els canvis històrics i polítics transformen al llarg dels segles la seva significació. Inicialment es tractava d'una festa municipal, en què les autoritats civils i religioses celebraven la concessió dels furs del regne i també demanaven favors al sant, contra la pesta o la fam. A mesura que l'absolutisme i el centralisme s'anaven imposant enfront de les institucions pròpies, la celebració va anar emfatitzant el caràcter religiós i el culte al sant. La figura de Jaume el Conqueridor s'ha interpretat tant en un sentit pancatalanista –de vinculació amb Catalunya– com tot el contrari –seria el cas del franquisme, que identificava la conquesta medieval amb la victòria feixista enfront de rojos i separatistes.

Sant Donís

El regal de dolços té a veure amb la popularització del massapà, el segle XV, propiciat per la introducció del cultiu de la canya de sucre. La llegenda romàntica vol remuntar la tradició a la mateixa entrada del rei Jaume i la seva esposa Violant, que van ser obsequiats amb una safata plena de viandes com a senyal d'agraïment, però el més probable és que s'originés per iniciativa del gremi de forners, que tenen a Sant Donís com a patró.

La celebració popular també incloïa un festival pirotècnic, tan gran que havia arribat a provocar accidents, amb morts i cases incendiades. La prohibició dels focs artificials, per part de Carles III, va fer que els forners tinguessin la idea de fabricar uns dolços amb la forma de diferents petards, emulant la tradició ara proscrita. Ja al segle XIX es va afegir el mocador que embolcalla la safata i els dolços, i que dóna nom a la versió popular de la festa: la Mocadorà.

En els darrers anys s'ha volgut revitalitzar aquesta tradició, oferint una versió autòctona del molt comercialitzat Sant Valentí, convertint a Sant Donís en, a més de protector de València i patró dels forners, patró dels enamorats valencians.

Tot el recorregut de la festa, amb la síntesi i desplaçament d'elements històrics, nacionals, religiosos, gremials i populars, és molt interessant per comprendre que les tradicions no només responen al seu passat i al seu origen, sinó que són reinterpretades des de cada pressent, adaptant-se a les necessitats i desitjos de la societat de cada moment.