Barcelona Cultura

Sant Galderic: el patró de la pagesia catalana

Sant Galderic

Molt abans que s'imposés el culte a Sant Isidre, ja es considerava Sant Galderic com el patró de la pagesia catalana. I encara té un significat que va més enllà d'aquest patronatge. Sabíeu que les seves restes van passar temporalment per l'esglèsia barcelonina de Sant Pau del Camp? El 16 d'octubre se celebra la seva festa.

Es creu que Sant Galderic va ser un pagès del Rosselló que va viure entre el 820 i el 900 després de Crist i que es va distingir durant la seva existència per defensar amb fermesa els drets dels camperols, sotmesos als abusos dels propietaris de la terra que conreaven.

Enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó, es va convertir en patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir i de Perpinyà, entre d'altres terres, però també en patró de la pagesia catalana. Diu la llegenda que mentre deixava de llaurar per tal de resar, un àngel prenia el seu lloc i continuava la feina per evitar així el conflicte amb l'amo de la finca.

Però a més de patró de la pagesia, Sant Galderic va ser alguna cosa més, perquè el fet que la nació catalana prengués forma als territoris pirinencs, d'on era originari el sant, el va convertir també durant un temps en una mena de sant nacional. Joan Amades, en les llegendes que va recollir, encara anava més enllà i recordava la condició del sant com a suplent de Sant Pere en la feina de vigilar les portes del cel.

La festa del sant se celebra precisament en un dels mesos de més pluja de l’any, quan en molts llocs es comença a llaurar i a sembrar. S'atribueix al sant el poder de controlar els fenòmens meteorològics.

Sant Galderic va ser patró de la pagesia catalana fins a principis del segle XVIII, quan es va anar desplaçant en favor del madrileny Sant Isidre (San Isidro Labrador), especialment després del 1714. Es creu que la causa és que Sant Isidre, més relacionat amb Madrid, era més del gust de les autoritats del moment, de manera que el canvi de patronatge es relaciona amb la imposició de la cultura castellana sobre la catalana pròpia del moment.

Sant Galderic, però, té encara més relació amb Catalunya, ja que, el 1654, les restes del sant, a causa de la guerra, van ser traslladades temporalment des de Sant Martí del Canigó a un altre monestir benedictí: el de Sant Pau del Camp de Barcelona, on s'hi van estar fins al 1665. Fa pocs anys (el 2013), una relíquia del sant cedida per les autoritats esclesiàstiques franceses va tornar al temple barceloní.

És per això que a Sant Pau del Camp se celebra especialment la diada del sant, amb activitats que van de concerts a actes religiosos i, de vegades, fins i tot algun tast gastronòmic. S'entonen els goigs del sant i els assistents reben un pom d'espigues de blat. Ara bé, entre les localitats on se celebra més intensament Sant Galderic hi ha Rubí, que acull cada any des del 1995 una Fira de Sant Galderic que combina l'art i l'artesania amb un mercat de productes de la terra.

Moltes localitats (Vilobí d'Onyar, Avià, Terrassa, Canovelles...) celebren la festa del patró de la pagesia catalana, però les manifestacions més destacades en honor al sant tenen com a escenari la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d'Ebre. S'organitza cada any en una població diferent una trobada o festa pagesa de Sant Galderic en la qual es recuperen antics jocs rurals (per exemple, el xerrac a dues mans, l'estirada de corda, el jocs de passar l'ou o els tasts a cegues), hi ha mostres gastronòmiques i es fan desfilades de figures de l'imaginari festiu.