Barcelona Cultura

Festes d'arreu - Sant Medir: de faves i caramels

És coneguda a Barcelona com la festa més dolça del calendari, i no és gens estrany, ja que cada any, pel 3 de març, diada de sant Medir, els carrers d'alguns barris barcelonins són escenari d'una processó que es caracteritza pel llançament de caramels. Torna als carrers de Gràcia i Sants una tradició especialment apreciada per la canalla.

Però, tot i que els caramels siguin un dels elements imprescindibles de la festa tal com la coneixem ara, l'origen de tot... el trobareu en un camp de faves. I és que, segons explica la llegenda, Medir era un camperol de Sant Cugat del Vallès que tenia un camp de faves allà on avui hi ha l'ermita que li està dedicada, al bell mig de la serra de Collserola. Allà, el segle IV després de Crist, se'l va trobar el bisbe de Barcelona, Sever, quan travessava la serra fugint de les persecucions contra els cristians dictades pels romans. Medir es va oferir a amagar el bisbe, però sant Sever s'hi va negar, disposat a morir per la seva fe, i va exigir al pagès que, si veia els romans, els digués la veritat. Unes hores més tard, els soldats romans van arribar als camps de Medir i, en preguntar si havia vist el bisbe, els va respondre que l'havia vist passar quan plantava les faves dels seus camps. Miraculosament, aquelles faves acabades de plantar van créixer i florir en un moment. I els soldats, pensant que el pagès els enganyava, el van empresonar, martiritzar i degollar. Al bisbe, per la seva banda, el van capturar a Sant Cugat i el van martiritzar clavant-li un clau al cervell, d'aquí que se l'invoqui quan algú té mal de cap.

Avui, es recorda la llegenda de sant Medir i, als districtes de Gràcia i de Sants-Montjuïc principalment, se li dedica una processó pels carrers de la ciutat i un aplec protagonitzat per les colles dedicades al sant.

Fixeu-vos si aquest any els veieu passar, muntats a cavall o pujats en un carro, durant la processó o l'aplec: veureu que porten, a més d'una medalla del sant i un pom de violetes, un llacet amb una fava, clara referència a la llegenda que explica el trist final del sant.

Tot i que s'hagi estés a d'altres barris, sembla que l'origen de la festa de sant Medir, tal com la coneixem avui, és a Gràcia i que li va donar forma un forner del barri, de nom Josep Vidal i Granés. Víctima d'alguna afecció que es resistia a ser guarida, Vidal va prometre al sant que, si intercedia per ell i li guaria la malaltia, aniria cada any a l'ermita, a Collserola. I ho va començar a fer, l'any 1829, en una passejada a la qual, en tornar a la vila, posava fi... llançant als seus veïns tot de faves que recordaven el sant.

El pelegrinatge de Vidal va començar a atraure familiars, després amics i finalment d'altres veïns del barri, fins a esdevenir una tradició. I avui, com ja sabreu, no són faves el que es llença, sinó caramels, cosa que ha aconseguit fer la celebració extremament popular entre la canalla. Barrets, paraigües oberts, bosses... tot s'hi val per aconseguir recollir com més caramels millor. Contribueix a la popularitat de la festa l'espectacularitat del romiatge, que aplega cavalls i cavallers, uns carruatges ricament guarnits i els membres de les colles de Sant Medir que, tant a Gràcia com a Sarrià-Sant Gervasi i a Sants, no deixen cap any de celebrar la festa. Això sí, cada barri ajusta les dates segons les seves necessitats. Així, tant a Gràcia com a Sarrià-Sant Gervasi, la celebració es fa en un dia feiner i, si el dia 3 de març és diumenge, es trasllada al dia 4. Pel contrari, al barri de la Bordeta, on també hi ha colles, la rua s'organitza invariablement el diumenge següent a la festivitat. Preneu bona nota i... que tingueu una festa ben dolça!