Barcelona Cultura

Sant Patrici: la festa nacional més celebrada a tot el món

Habitualment les festes populars tenen un caràcter local però, a causa de la diàspora irlandesa pel món, avui tot el planeta, o gairebé, celebra la festa del patró d’Irlanda. Aneu-vos vestint de verd i busqueu la cerveseria més pròxima.

Cada 17 de març, que es creu que va ser la data en què, al segle V després de Crist, va morir sant Patrici, ciutadans de mig món es llancen als carrers a celebrar una tradició que avui, a Irlanda, s’ha convertit en un festival de cinc dies i que s’estén, com a mínim, per gairebé tot el món occidental. I és que a ciutats tan allunyades de Dublín, la capital irlandesa, com Buenos Aires, Londres o Toronto munten les seves pròpies celebracions. Ho fa, també, Nova York, on se celebra la desfilada del Dia de sant Patrici més multitudinària del món, amb la participació de prop de dos milions de persones.

Cal atribuir la ràpida difusió de la festa a les dures condicions de vida al país que, en els últims segles, van provocar una diàspora de grans proporcions. Es creu que prop de cent milions de persones en tot el planeta poden dir avui que tenen algun avantpassat irlandès, bona part dels quals són als EUA, destí de molts ciutadans d’Irlanda que, especialment a causa de la fam de mitjan segle XIX, buscaven al nou continent una vida millor. Segur que la xifra d’irlandesos o de ciutadans amb avantpassats irlandesos “creix” aquests dies, ja que, segons diuen, per sant Patrici “tothom vol ser irlandès”. D’aquí que, arreu del món, la gent es vesteixi amb el color nacional d’Irlanda, un verd que tenyeix des de la cervesa que es beu als bars a rius sencers, com es va fer en una ocasió a Chicago per commemorar la festa.

La tradició explica que sant Patrici va néixer a la zona occidental de la Gran Bretanya, no gaire lluny del mur que va aixecar Adrià i que, éssent un adolescent fill de ciutadans romans que professava la fe cristiana, va ser raptat pels pirates escots, nom amb el que eren coneguts els habitants d’origen gaèlic d’Hibèrnia, antiga denominació d’Irlanda. Allà va passar uns anys com a esclau, va aprendre l’idioma d’aquelles terres i, finalment, va aconseguir escapar. Després d’una estada a la Gàlia, va retornar a Irlanda i, ja en qualitat de missioner, va aplicar els seus coneixements sobre la societat irlandesa a crear una estructura eclesiàstica molt efectiva. De fet, va aconseguir convertir la pràctica totalitat dels habitants d’una nació que, avui, segueix sent una de les societats més catòliques d’Europa.

Les llegendes, com és normal, han acompanyat la història de sant Patrici, de qui es diu que va fer fora totes les serps d’Irlanda. Sí, és cert que a l’illa no n’hi ha cap, d’aquestes bèsties, però els científics consideren que de fet no n’hi ha hagut mai, a causa de la separació física amb Gran Bretanya i a l’aïllament provocat per la darrera glaciació. Hi ha qui considera, però, que en explicar que sant Patrici havia fet fora de l’illa les serps, la tradició es refereix més aviat al fet que va aconseguir acabar, més que amb els ofidis, amb els druides i el conjunt de creences tradicional dels anomenats escots.

Una altra llegenda relacionada amb el sant explica que hauria fet servir un trèvol per explicar als seus fidels el misteri catòlic de la Santíssima Trinitat, d’aquí que aquesta planta sigui, encara avui, símbol de sant Patrici però, també, del conjunt d’Irlanda.