Barcelona Cultura

Santa Llúcia: la gran festa del nord d'Europa

Santa Llúcia Suècia

Si us parlen de santa Llúcia, el més probable és que de seguida penseu en la popular fira de Nadal que s'instal·la a principis de desembre davant la Catedral de Barcelona, però la celebració era molt diferent fa uns anys, quan la ciutat s'omplia de 'llucietes'. Santa Llúcia va néixer a l'actual Itàlia, però és al nord d'Europa on actualment se la recorda més intensament, en una festa tan popular com el mateix Nadal.

La Fira de santa Llúcia constitueix una de les tradicions nadalenques més populars, un mercat a l'aire lliure on es venen figuretes de pessebre, incloent els popularíssims caganers, arbres de Nadal, molsa i tota mena d'objectes per guarnir la llar aquests dies. Documentada des de l'any 1786, en parlava Rafael Amat, baró de Maldà, al seu Calaix de sastre i en feia referència també el folklorista Joan Amades al seu Costumari català.

Però al segle XIX i a principis del XX, la diada de Santa Llúcia, que es commemora el 13 de desembre, no només incloïa aquesta fira, sinó també una pila de celebracions al voltant de les noies que, a Barcelona, però també per tot Catalunya, feien de costureres. Sortien en processó, amb els vestits de festa, i cantaven cançons i salms a tothom qui les volia escoltar. Eren les "llucietes", treballadores del fil i l'agulla que tenien com a patrona santa Llúcia.

No és estrany, perquè santa Llúcia de Siracusa va ser una màrtir cristiana que hauria patit turment a principis del segle IV. Formada com a cristiana, però compromesa amb un pagà per la seva mare malalta, en no voler trencar el vot de castedat que havia fet, va ser denunciada i sotmesa a turments tan cruels com arrencar-li els ulls. D'aquí que la santa s'hagi convertit en protectora de la vista, un sentit especialment necessari per a les joves costureres.

Ningú no sap exactament com el culte a santa Llúcia va arribar al nord d'Europa, però el cert és que, en països com Suècia especialment, i també a Finlàndia i d'altres països nòrdics, la de santa Llúcia és una festa especialment senyalada i gairebé tan tradicional com el mateix Nadal.

Els suecs, però, no reviuen tant el martiri de la santa com la seva condició de "portadora de llum", en referència a l'etimologia del seu nom. I els i les joves de cada casa són els protagonistes de la festa. És tradició que, al domicili de les famílies sueques, la filla gran es vesteixin el matí del 13 de desembre amb una bata o vestit blanc fins els peus, símbol de puresa, un cinturó vermell com a indicatiu del martiri i una corona plena d'espelmes enceses al cap. Disfressades així, les noies, ajudades dels seus germans i germanes, serveixen als pares un desdejuni, sovint al llit.

Les celebracions a Suècia i el nord d'Europa continuen al carrer, on les noies vestides de santa Llúcia, les seves dames d'honor (que també van de blanc, llueixen corones vegetals i porten una espelma a la mà) i uns nois disfressats amb uns barrets decorats amb estrelles (els stjärngossar o nois estrella) es passegen pels carrers, repartint galetes de gingebre (pepparkakor) o dolços fets amb safrà (els lussekatter o gats de santa Llúcia) als seus veïns. Aquestes processons acostumen a formar part de celebracions que es fan a les esglèsies i que inclouen trobades corals o espectacles diversos.

Relacionada amb el solstici d'hivern, quan la llum comença a avançar i s'inicia el període en què els dies es fan més llargs, la festa de santa Llúcia és una de les tradicions més seguides a Suècia, on fins i tot es fan concursos nacionals per triar la santa Llúcia de l'any.