Barcelona Cultura

Els saurins, bruixots de l'aigua

Saurí. Grabat del segle XVIII
Saurí. Grabat del segle XVIII

Dins l'exposició Terra de Canterers, que encara es pot visitar al museu de Montjuïc, es pot trobar un apartat dedicat a l'ofici dels saurins, especialistes a trobar aigües subterrànies.

Terra de Canterers és una de les dues exposicions temporals amb les quals es va obrir la quarta planta del renovat Museu Etnològic, i està dedicada a l'aigua, la seva obtenció i el seu transport i emmagatzematge. La major part de la mostra està dedicada a la terrissa, la seva elaboració i els diferents usos que històricament se li ha donat. Però un parell de vitrines i un audiovisual estan dedicats a les formes tradicionals que s'han emprat per localitzar aigua en entorns agrícoles.

La radioestèsia o rabdomància és la tècnica que utilitzen els saurins. Aquesta darrera paraula procedeix de l'àrab zahurí, que vol dir “il·luminat”, mentre que les dues primeres són els termes en llatí i grec, respectivament, i es corresponen amb un registre més culte.

L'ús d'aquesta tècnica està documentat des de ben antic, i es pot reconèixer en diferents llegendes. La relació amb la religió és tant present com ambigua, amb sants d'evidents habilitats rabdomàntiques, com Sant Magí o el mateix Moisès, però també amb prohibicions explícites, des de l'antic testament. Aquestes prohibicions, que coincideixen en assenyalar la pràctica com a pagana o demoníaca, no ha impedit que algunes comunitats de monjos es convertissin en especialistes.

Des de la il·lustració i el naixement de les ciències modernes, també han existit dos corrents contradictòries. Una ha intentat donar explicacions físiques al fenomen, i ha aportat el nom radioestèsia, que significa “percepció dels rajos”, entenent per rajos les diferents forces, principalment magnètiques, que suposadament interactuen amb els saurins i les seves eines per indicar l'existència d'aigua, minerals o altres elements. Aquest tipus d'explicacions científiques han estat incorporades pels mateixos saurins, que han anat substituint les interpretacions de tipus màgic per unes altres més racionals.

Per altra banda, el consens acadèmic assenyala que aquestes tècniques no tenen cap base científica, que es tracta de supersticions o directament d'un engany.

Des del punt de vista de l'antropologia, l'interès no consisteix a jutjar si la radioestèsia té base científica o no: el fet important és que hi ha persones que la practiquen i altres que encara sol·liciten els seus serveis i fins i tot els paguen. L'obra més actual sobre el tema al nostre país és fruit d'un estudi realitzat per Rosa Maria Canela i que es va publicar sota el títol de Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya, l'any 2010. A més d'una cerca històrica i documental, incorpora diferents entrevistes a saurins actius en l'actualitat, que ofereixen una explicació de primera mà del seu ofici i els dons que els hi permeten dur-lo a terme.

Mentre els escèptics assenyalen les incongruències físiques de la radioestèsia, l'observació de les seves pràctiques evidencia que els saurins acumulen tota una sèrie de coneixements complementaris que efectivament els permet localitzar pous d'una manera molt més eficient i econòmica que les prospeccions de tipus científic, de la mateixa manera que un metge ens pot diagnosticar la grip sense la necessitat de demostrar empíricament que el virus està present al nostre cos.

Una altra funció social dels saurins, que ells mateixos reconeixen, és la d'actuar com a intermediaris entre els perforadors de pous i els seus clients, de tal manera que, en cas de no trobar aigua, sempre podran atribuir-ho a la manca de perícia dels il·luminats. El fet és que alguns perforadors segueixen contractant saurins, que amb les seves arts aconsegueixen convèncer els agricultors que s'està realitzant una feina ben feta.