Barcelona Cultura

La setmana dels barbuts

Barba

Si sou hipsters i en els últims temps us heu deixat una barba... aquesta setmana és la vostra. O més ben dit, la d’una pila de sants que es caracteritzen per lluir grans barbes. La que tradicionalment es coneix com la “setmana dels barbuts” marca un dels períodes més freds de l’any (si el canvi climàtic no diu el contrari) i anuncia un període de disbauxa.

No és casualitat que es consideri la que comença el 15 de gener com una setmana dedicada al pèl facial. I és que fixeu-vos: el mateix dia 15 se celebra Sant Pau ermità (un dels protagonistes de la “santantonada” sobre la que us parlàvem la setmana passada), un sant amb la barba tan llarga, com a mínim, com la de sant Antoni Abat, que com ja sabreu se celebra el 17 de gener, o com la de sant Maür (18 de gener). A les d’aquests sants principals i més coneguts, hi ha qui afegeix les festivitats de Sant Canut (el 19 de gener) i fins i tot, el 22 de gener, la de sant Vicenç màrtir.

Potser el clima comença a ignorar la tradició, però aquestes celebracions i els additaments pilosos dels sants en qüestió lligaven, originalment, amb la meteorologia i amb unes temperatures que, com a mínim originalment, eren les més baixes de l’any. “Setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”, diu la dita. Sigui com sigui, la coincidència de sants amb barba va acabar generant la creença que els homes nascuts durant aquesta setmana són, generalment, peluts i, a més, tenen tendència a acabar lluint grans barbes com les dels sants que celebren aquests dies la seva onomàstica.

BarbaTindran alguna cosa a veure els barbuts de la tradició catòlica amb els rituals precristians que, tot i transformats, encara sobreviuen arreu i que tenen com a protagonistes éssers de forma humana, peluts i de llargues barbes? Són formes diverses de referir-se al geni de la muntanya que, sovint coincidint amb el solstici d'hivern, es passeja per mitja Europa, de França a Bulgària i d'Alemanya a Itàlia, passant per Espanya. Un bon exemple, que no l’únic, és la festa de les “carantoñas” que se celebra aquests dies (20 i 21 de gener) a Acehúche, un municipi d’Extremadura. Tot i que amb clars orígens ancestrals, la festa que commemora la diada de Sant Sebastià ha acabat convertida en una tradició catòlica més.

I és que la llegenda explica que un sant Sebastià agonitzant va ser deixat al bosc lligat a un arbre on les bèsties salvatges, reconeixent la seva santedat, li haurien respectat la vida. Les representen, en aquesta festa, les “carantoñas”, una disfressa que es posen els habitants del poble vestint pells d’ovella, cabra o guineu i una màscara terrorífica feta amb pèls dents, orelles o cabells d’animals i que inclou una llarga barba.

Potser les celebracions dels sants barbuts són les formes modernes que adopten les antigues tradicions que retien tribut a les forces de la Natura o potser no, però el cert és que les celebracions d’aquests dies marquen el final d’un període hivernal, fred i fosc, que ben aviat deixarà pas a la festa més irreverent. I és que, passada la Setmana dels Barbuts, al febrer, arribarà el Carnestoltes i, un any més, s’obrirà la porta a la disbauxa i la subversió. Mentrestant, deixeu-vos créixer la barba, si la porteu.