Barcelona Cultura

Chonta Trío i les marimbes del Pacífic colombià

Nens colombians tocant la marimba
Nens colombians tocant la marimba. Fotografia de la Policía Nacional de Colombia

Divendres 17 tenim una nova cita del cicle Sherpa Sonor. A la seu de Montjuïc podrem conèixer el patrimoni musical de les comunitats afroamericanes del litoral colombià de l'oceà Pacífic.

Chonta Trío és la versió reduïda del conjunt Chontaduro. El seu repertori presenta diferents estils propis de les poblacions d'origen africà que van arribar a la costa occidental de Colòmbia, a través de l'esclavatge. En aquesta regió, relativament aïllada de la resta del país i on la població negra és majoritària, s'han conservat molts trets de les cultures originàries d'Àfrica, barrejats amb les aportacions ameríndies i europees.

En la vessant musical, un dels instruments principals i més característics és la marimba. Es tracta d'un xilofon d'origen bantú, i per tant africà, que a Amèrica s'ha estès des de Mèxic fins a l'Equador. La versió colombiana es caracteritza perquè les peces de fusta, afinades per produir les diferents notes, estan fetes amb el tronc d'un tipus de palmera anomenada chontaduro, que dóna nom al grup que podrem gaudir el proper divendres.

També és d'origen africà la base rítmica, feta amb diferents tambors com el bombo o els cununos, però també incorpora el guasá, un sonall de fusta ple de llavors, que és tradicional del pobles natius de la regió. En el cant és on se sent la influencia dels colonitzadors, esclavistes i evangelitzadors: Primerament en la llengua, el castellà, però també en les temàtiques de les lletres, especialment les més tradicionals, sovint amb un sentit religiós cristià. També en les polifonies corals es pot observar com es barregen els cants africans amb els propis de la música sacra europea.

El currulao seria el màxim exponent de la música del Pacífic colombià. Pròpiament seria un ritme associat a un ball, tot i que la seva formació instrumental també contempla la melodia de la marimba. Un altre estil propi d'aquesta cultura, però en aquest cas d'origen natiu, és el bunde. La seva adopció per part dels africans ens parla de les interaccions que tenien aquests amb els pobles originaris que encara vivien en comunitats apartades, que acollien amistosament els esclaus que fugien dels europeus.

L'esclavatge va ser oficialment abolit a Colòmbia l'any 1852, però va coincidir amb l'esgotament de moltes de les explotacions mineres on s'havien empleat els esclaus africans de la regió del Pacífic. Aquesta circumstància va abocar a la pobresa a moltes d'aquestes comunitats, només en part alleujada per l'activitat comercial propiciada per l'obertura del Canal de Panamà, el 1914.

A la pobresa econòmica cal sumar-hi la marginació de la seva rica cultura, que recentment ha esdevingut una font d'orgull i cohesió a partir de la qual vehicular les seves reivindicacions històriques i socials. Ja al segle XXI, el reconeixement d'aquesta cultura ha arribat per part de la UNESCO amb la inclusió de la música de marimba al llistat del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, compartit amb Equador, on també hi ha poblacions afroamericanes que toquen aquest tipus de música.

Per gaudir de la música, el ball i un dels molts patrimonis de Colòmbia, us esperem al Museu Etnològic, divendres 17 a les 20h.