Barcelona Cultura

El tatuatge com a llenguatge del cos

Tatoo

La proliferació d'aquest sector i el seu reconeixement com a disciplina artística es pot comprovar a Barcelona amb la celebració del Barcelona Tatoo Expo que enguany es celebra del 30 de setembre al 2 d’octubre ala Fira de Barcelona recinte de Montjuïc. Aquesta proposta es planteja com una fira de professionals i empreses que també programa diferents espectacles relacionats amb les cultures urbanes.

Les arts corporals són una pràctica estesa arreu del món des de l'antiguitat. A occident han passat en poques dècades de ser un estigma de marginalitat a rebre un reconeixement artístic.

Un dels suports on es manifesta la cultura és al mateix cos. El vestit, el pentinat o el maquillatge són formes de comunicar un estatus i una pertinença, però són elements que es poden modificar per adaptar-se a contextos diferents en cada moment. Per contra, les anomenades arts corporals, que inclouen els tatuatges, les perforacions o pírcings i les escarificacions, són marques permanents i per aquest motiu estan carregades d'una connotació més forta. Arreu del món s'han utilitzat per indicar la superioritat o inferioritat dels seus portadors i han estat vinculats a diferents rituals, especialment aquells de pas, els que indiquen un canvi en la posició de l'individu dins la societat.

A occident, els tatuatges s'han realitzat des de temps prehistòrics, hi ha proves materials i es pot observar en alguns artefactes que representen figures humanes tatuades. Al llarg dels segles es va anar carregant de connotacions negatives, relacionades amb el salvatgisme, i està explícitament prohibit per les sagrades escriptures, al Levític. El seu ús no va desaparèixer del tot, però quedava restringit a determinats oficis –soldats i mariners, principalment, per tal d'identificar els seus cossos– o com un càstig.

L'era dels descobriments va dur a Europa el coneixement d'altres cultures que practicaven el tatuatge, i la paraula que utilitzem actualment procedeix de la Polinèsia i va ser importada durant les expedicions del navegant britànic James Cook. Va ser a partir del segle XIX que es va començar a estendre el seu ús, imitant patrons, estils i tècniques procedents de l'extrem orient i Oceania. Si bé seguia caracteritzant a grups marginals, l'aparició de professionals i la invenció de la màquina elèctrica de tatuar indica una recuperació d'aquesta tècnica.

A meitats del segle XX, el sorgiment de les subcultures urbanes i la seva adopció del tatuatge com a símbol contestatari inicien la tendència que l'ha dut fins a l'acceptació actual, en què persones públiques i reconegudes mostren els seus tatuatges demostrant que ja no són un estigma. Un altre indicatiu de la seva normalització és que diferents exèrcits arreu del món estan relaxant les seves normatives sobre aquesta pràctica per tal de no desincentivar possibles vocacions.

Per l'antropologia, els tatuatges i altres arts corporals han resultat objecte d'estudi per descriure diferents cultures, i la reintroducció de diferents arts corporals a occident, amb major o menor inspiració exòtica, és un fenomen interessant per entendre l'aculturació i la construcció d'identitats a partir d'una recreació del fet ètnic. L'any 2014, el museu de Quai Branly de Paris va dedicar una exposició al món dels tatuatges, i el seu catàleg es pot consultar a la biblioteca de l'Etnològic. El nostre museu també va publicar un llibre, l'any 1992, on es tracta l'ús del tatuatge entre els fang de Guinea Equatorial, signat per Jordi Sabater Pi, director del centre d'Ikunde.

En clau educativa, el Museu de Cultures del Món ofereix un taller dedicat a les arts corporals i adreçat a estudiants de secundària, que es pot complementar amb una visita guiada temàtica sobre els rituals de pas, una temàtica molt interessant per a joves i adolescents.