Barcelona Cultura

Zhongqiu: el festival de la Lluna

Zhongqiu

Si fóssiu xinesos (o japonesos o coreans) el 4 d'octubre... miraríeu la Lluna. I és que durant el Zhongqiu o Festa de Meitat de la Tardor, el satèl·lit de la Terra és el gran protagonista.

Se la coneix també com la Festa de la Lluna i és una de les principals celebracions del calendari xinès, tot i que la festa se celebra també a Corea (amb el nom de Chuseok) i al Japó (Tsukimi), entre d'altres països orientals. És, de fet, una festa que se celebra després de la recol·lecció de tardor i, per tant, serveix per agrair les bones collites.

Però, tot i que sigui una celebració amb les arrels enfonsades a les tradicions del món rural, la festa de Zhongqiu ("Zhong" vol dir mig i "qiu" vol dir tardor) té la seva pròpia llegenda, sempre relacionada, com era d'esperar, amb la Lluna.

Recordeu com es diuen les diverses sondes que els xinesos han enviat cap a la Lluna? Chang'e. El nom no és casualitat. Chang'e era l'esposa o estimada d'un famós arquer Hou Yi, que hauria salvat la Terra de ser socarrimada per la sobtada aparició de deu sols al cel. Només les nou sagetes disparades contra nou dels sols que amenaçaven la Humanitat haurien evitat la destrucció del món.

Hi ha moltes variacions sobre la llegenda, però fos com fos, se suposa que l'arquer hauria rebut com a recompensa per haver salvat el món una píndola que li donaria la immortalitat. L'havia de compartir amb la seva esposa i menjar, cadascun, només la meitat. Hou Yi va tornar a casa amb el seu tresor i el va guardar en un calaix advertint Chang'e que ni tan sols l'obrís. Després, va marxar, però la seva esposa, encuriosida, va obrir el calaix, va prendre la píndola entre els dits i, en sentir que la porta s'obria i el seu marit tornava a casa, se la va empassar sencera per tal no ser sorpresa cometent una falta.

Sí, Chang'e s'havia tornat immortal, però a causa dels efectes de la píndola, de la qual havia pres una dosi doble, va començar a enlairar-se com si no pesés res i, a poc a poc, va anar ascendint fins a la mateixa Lluna, on, segons les tradicions xineses, té un palau. Viu en solitud? Segons les versions, viu amb un conill de jade que prepara elixirs i també amb un llenyataire que s'esforça, sense acabar d'aconseguir-ho en tallar l'arbre de la vida.

Sigui quina sigui la versió de la història que coneixen, les famílies xineses o els grups d'amics es troben aquests dies per celebrar plegats la Festa de Meitat de la Tardor. Ho fan compartint un àpat i menjant uns pastissets especials, amb un farcit dolç i dens i un exterior cruixent. N'hi ha de molts tipus i amb receptes molt diverses, però mai no falten en aquesta celebració.

A més de les tradicions gastronòmiques, és costum també que tota la família o el grup que s'ha aplegat aquella nit contemplim plegats la Lluna, que en els dies en que se celebra la festa sempre és plena. El costum de mirar la Lluna converteix la celebració en una tradició especialment romàntica... i molt fàcil de repetir. Feu un cop d'ull al cel nocturn i mireu de distingir Chang'e passejant-se per la Lluna.